Pols d'estels

Jeroni Munyós continua passejant-se per les comarques valencianes aquest 2025. Després d’haver passat per la facultat de Geografia i Història, per la de Dret i la de Física, va arribar a la Casa de Cultura de Tavernes de la Valldigna a la Safor a finals de maig. Ara l’exposició sobre la vida d’aquest erudit valencià del segle XVI farà estada durant unes setmanes a Albuixec, l’Horta Nord. Dijous passat, 18 de setembre, es va inaugurar a l’Espai Majors, 54 l’exposició “Jeroni Munyós: matemàtiques, cosmologia i humanisme en l’època del Renaixement”, una mostra amb l’objectiu de donar a conéixer la vida i obra d’un dels científics més rellevants de la ciència valenciana durant el Renaixement. Es podrà visitar tots els matins i vesprades fins el pròxim 3 d’octubre.

L’acte inaugural va començar amb el parlament de Marta Ruiz, alcaldessa d’Albuixec, seguit per les paraules de Dolores Pitarch, Delegada de la Rectora per a Programes Universitat-Societat de la Universitat de València, i per Miguel Montaña, president d’AstroAlbuixech acabant per la presentació de la xarrada d’Enric Marco, comissari de l’exposició.

Enric Marco assenyalava que la Universitat de València havia organitzat l’homenatge a un dels seus professors més il·lustres, el primer astrònom de la Universitat, amb l’”Any Jeroni Munyós”, per commemorar els 500 anys del seu naixement, amb un seguit d’actes entre els quals destaca l’exposició sobre aquest personatge que es pot visionar ara a l’Espai Major 54 d’Albuixec.

Els parlaments, a més de presentar l’exposició, incidiren en la importància històrica de Jeroni Munyós com a introductor del pensament renaixentista en els regnes hispànics.

Tot seguit Enric Marco, amb la xarrada “Jeroni Munyós i la supernova de 1572.” va explicar, en un senzill recorregut per la història, la concepció del Món en la antiguitat basat en el que es coneix en astronomia com la teoria geocèntrica, formulada per Aristòtil al segle IV aC i completada per Claudi Ptolemeu, una concepció que afirmava que el cel era immutable, una creació divina i perfecta, situant-se el nostre planeta immòbil en el centre de l’univers, que aleshores es considerava només el Sistema Solar.

Per tant, la resta dels planetes coneguts, el Sol i les estrelles giraven al voltant de la Terra, en esferes concèntriques perfectes i transparents, amb un component religiós molt fort en ser també l’única teoria reconeguda per l’Església i que donava, deien els defensors, una mostra de la perfecció divina amb un univers immutable creat per Déu.

Una creença que va sobreviure fins a finals del segle XVI quan va ser a poc a poc substituïda pel model heliocèntric, amb el Sol com a centre del nostre sistema solar i els planetes girant al seu voltant amb la qual cosa la Terra perdia el protagonisme.

Enric Marco explicava com el primer científic modern que va postular aquest sistema va ser Nicolau Copèrnic en la seua obra De Revolutionibus Orbium Coelestium publicat després de la seua mort, potser per evitar-li problemes amb l’Església, indicava. La invenció del telescopi i les observacions fetes per Galileo Galilei, com ara les llunes de Júpiter, posaven en dubte alguns dels principis del geocentrisme.

I en aquest context, explicava, apareix en  1572 al cel un nou estel “busca-raons” a la constel·lació de Cassiopea, la qual cosa va fer que la societat començarà a desconfiar de l’ordre diví del firmament. Aquesta aparició va tindre tanta repercussió que el rei Felip II demanà a Jeroni Munyós, el més savi del seus súbdits, que li explicara què era aquell objecte estrany. El seu estudi no va ser ben rebut per ser massa “trencador” amb les idees geocentristes encara imperant.

El treball sobre la nova estrella de Jeroni Munyós es conegué arreu d’Europa. Com a mostra,  recordava que al llibre Dialogo Sopra i Due Massimi Sistemi del Mondo, (Diàleg Sobre els Dos Grans Sistemes del Món) de Galileo Galilei, on es debat sobre quin dels dos sistemes, geocèntric o heliocèntric, era el més correcte, el astrònom valencià es citat junt a l’astrònom danés Tycho Brahe i d’altres astrònoms europeus en parlar de l’estrella nova. I com impactà l’observació del nou estel al cel d’Europa en la societat? Podem veure que influí fins i tot en la literatura. Hi ha una referència clara a l’estrella nova al primer acte de “Hamlet” de William Shakespeare.

Marco recordava que Jeroni Muñoz va participar en els inicis de la revolució científica europea del segle XVI i XVII, junt amb Copèrnic, revolució que continua amb Galileu, Kepler i Newton. És un exemple per als astrònoms actuals, pel seu treball intel·lectual constant, per la seua obertura al món, però també per la seua crítica al poder, a les idees imperants, als criteris d’autoritat.

I acabava la xerrada amb aquestes paraules del mateix Jeroni Munyós: Soc de l’opinió que en les coses que poden demostrar-se no cal donar crèdit a ningú, ni a Ptolomeu, ni al rei Alfons, ni a Regiomontanus, que per a mi és més docte que Nicolau Copèrnic i Erasme Reinhold. És a dir: La raó ha d’estar sobre l’autoritat i cal criticar severament als que se sotmeten a les opinions d’alguns autors com si foren sagrats.

Seguidament es presentà el llibre col·lectiu A la lluna de València. 10 biografies d’astrònom a astrònom, on a través de les biografies dels més importants astrònoms valencians s’ofereix un recorregut dels progrés de l’astronomia valenciana al llarg de la història.

L’acte acabà amb una picadeta on els assistents pogueren compartir la seua estima per l’astronomia.

Gràcies a l’ajuntament d’Albuixech, a l’Associació Astronòmica d’Albuixech, al Servei de Cultura de la Universitat de València i, en espacial, a Marta Ruiz, tècnica de cultura per l’ajuda en la realització de l’exposició i l’acte. Sense tots ells el record de l’astrònom valencià no s’haguera pogut fer.

Parlament d’Enric Marco, llegit en la presentació de l’acte: Vé Centenari Jeroni Munyós, Matemàtiques, Cosmologia i Humanisme, Albuixec

Les fotos són de Marta Ruiz, tècnica de cultura del Servei de Cultura de la UV, menys una que és de Miguel Montaña, president de l’Associació Astronòmica d’Albuixech.