Pols d'estels

La contaminació lumínica és pot definir com l’alteració de la foscor natural del medi nocturn a causa de les fonts artificials de llum. La causa, per tant, són els llums artificials, que de dia són molt útils, però per la nit són un agent contaminant. La llum no natural sempre contamina i, per això, cal fer-ne un ús adequat. Il·luminar quan, on i quant siga estrictament necessari. Cal posar límits tal com posem límits als gasos que emeten els cotxes amb motor de combustió. Una avaluació ambiental de la llum que vols posar sempre seria convenient.

Exemples d’enllumenats abusius:

• Llums dels carrers que il·luminen façanes. Aquesta afecció sobre la intimitat s’anomena intrusió lumínica i té com a conseqüència problemes d’insomni. No et deixa dormir bé.
• Llums a la platja. L’arena i la làmina d’aigua són zones naturals i s’han de protegir. És necessari il·luminar-les? I més ara que la tortuga Caretta caretta torna a pondre ous a les nostres platges només si són fosques.
• Aparcaments buits enllumenats tota la nit. Quin sentit té? Molt millor si s’utilitza un sensor de moviment.
• Monuments il·luminats tota la nit sense públic.
• Llums de seguretat excessives per damunt de la normativa (<= 50 lux).
• Zones urbanitzables sense  edificar.
• Poliesportius que il·luminen tot el barri o el poble.
• Projectors de llum al cel. Totalment prohibits per la llei de seguretat aèria però que veiem contínuament a moltes de les festes o festivals estiuencs.

Un altre aspecte a tindre en compte és el color de la llum. Els LED de llum blanca són els més contaminants ja que la dispersió a l’atmosfera és major ja que contenen molta llum blava. Sempre serà millor utilitzar llum LED càlida (sense massa blau) i molt millor encara si la temperatura de color és menor o igual a 2200 K.

La possibilitat d’observació de la Via Làctia és un indicador de l’excel·lència del cel nocturn. Segons el The new world atlas of artificial night sky brightness, estudi publicat el 2016, el 60% dels europeus i quasi el 80% dels nord-americans no podem veure la banda brillant de la nostra galàxia, la Via Làctia, a causa dels efectes de la il·luminació artificial nocturna i que un 83% de la població mundial, i més del 99% de les persones als Estats Units i Europa, viuen sota cels amb algun grau més o menys elevat de contaminació lumínica. Ara, nou anys més tard, la situació és molt pitjor ja que la brillantor artificial del cel augmenta entre un 2 i un 10% cada any, segons alguns estudis.

La legislació estatal és escassa i és compleix poc, llevat d’alguns indrets com Canàries, Andalusia o Catalunya on tenen legislació pròpia i la fan complir. La Llei de restauració de la Natura de la Unió Europea inclou la contaminació lumínica com un estressor de la natura i s’està treballant per millorar el medi ambient en aquest àmbit.

Tanmateix la Llei de l’atmosfera del 2007 ja indicava que les administracions públiques havien de reduir la contaminació lumínica. Doncs encara no s’han assabentats d’aquesta obligació.

El passat divendres 15 d’agost, Mare de Déu d’agost, vingué un equip de la televisió valenciana À Punt amb la periodista Susa Calafat per parlar del problema. El diumenge 17 d’agost, en els noticies del migdia va eixir l’entrevista que em férem. Ací l’enllaç:

Apagar llums per veure el cel, 17.08.2025 | Informatiu migdia. À Punt NTC. (entre 31:23 i 33:17)

https://www.apuntmedia.es/informatius/a-punt-ntc/complets/video-17-08-2025-informatiu-migdia_134_1809532.html

La contaminació lumínica produïda per la llum artificial nocturna és cada vegada més estudiada des del punt de vista mediambiental. Aquesta llum nocturna actua com a agent contaminant, primerament esborrant les estrelles del cel, després alterant ecosistemes nocturns sensibles. També pertorba els cicles circadiaris dels humans, modificant els patrons de son amb conseqüències nefastes per a la salut humana. Cal tenir en compte que qualsevol llum nocturna causada per l’activitat humana s’ha de considerar contaminant. Així els llums dels carrers, de les botigues, dels aparadors, de l’enllumenat de monuments, etc. contamina i, és qüestió nostra, determinar quin grau d’afectació podem permetre al medi natural i a la vida silvestre.

Algunes administracions públiques han estat pioneres en l’estudi del problema com ara la Generalitat de Catalunya. Gràcies a l’impuls de l’associació Cel Fosc, liderada en aquell temps pel nostre company Pere Horts, i de diversos investigadors de la Universitat de Barcelona, es va aconseguir que ja el 2001 s’aprovarà la llei d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn i el reglament posterior del 2015.

Deu anys després s’ha fet molt per caracteritzar la contaminació lumínica sobre tot el territori català. S’ha instal·lat una xarxa de detectors que mesuren el cel cada nit des del Pirineu fins al Baix Ebre per tindre en temps real com és l’afectació de la llum artificial nocturna. A més s’han fet també, i es continuen fent, mesures amb detectors mòbils per les principals carreteres catalanes. A més s’ha estudiat Catalunya de nit des de satèl·lits per abastar tot el territori, encara que aquestes mesures són puntuals i difícils de calibrar.

Per això era necessari realitzar un estudi més acurat per obtindre informació de tota la Catalunya nocturna. A partir de les dades anteriors, i sobretot de l’Inventari de les instal·lacions d’enllumenat públic municipal de Catalunya 2024 (Instal·lacions de via pública de titularitat municipal) fet públic fa uns mesos, s’ha fet ús d’un programa de simulació a partir del model Illumina, que simula la propagació de la llum artificial tenint en compte les característiques físiques de la llum nocturna i la composició de l’atmosfera per a estendre els valors de la contaminació lumínica a tot el territori. El nou inventari de les instal·lacions d’enllumenat públic municipal de Catalunya, que proporciona una radiografia detallada de les instal·lacions, ha esdevingut clau per desenvolupar el projecte. Amb una resolució de moment d’1 km² , zones inaccessibles com ara muntanyes, boscos, ciutats (no té sentit mesurar sota les làmpades), s’ha aconseguit, després de moltíssimes hores de càlcul, completar la vista de l’afectació de la llum artificial nocturna a tot Catalunya.

Diversos diaris se’n feren ressò d’aquest avanç en la modelització de la contaminació lumínica a tot el territori.

Roger Rubió del Diari de Girona m’entrevistà fa uns dies.
Aquest és el mapa de la contaminació lumínica de Girona i Catalunya, Roger Rubió, 24 juliol 2025.
Entre altres coses vaig dir:

«A Catalunya hi ha una llei de contaminació lumínica molt potent, els límits estan ben explicats», assegura Marco. Aquest reglament de protecció del medi nocturn prohibeix l’ús de fanals que tenen el feix de llum apuntant cap amunt i limita, entre d’altres, les hores que poden estar encesos els llums (ornamentals) del carrer. I Enric Marco ho té clar: què poden fer els ajuntaments? Doncs, «complir la normativa».

Publiquen el primer mapa global de contaminació lumínica de Catalunya, Vilaweb, 24 juliol 2025

Catalunya publica el primer mapa de contaminació lluminosa realitzat per un superordinador, El Periódico, 24 juliol 2025.

Primer mapa global de la contaminació lumínica a Catalunya desenvolupat mitjançant modelització avançada

Nota de premsa de IEEC -UB

Com a astrònoms coneixem bé el poder devastador de la contaminació lumínica. Els observatoris astronòmics fa dècades que van abandonar les ciutats per a allunyar-se del tsunami lumínic a la recerca de cels foscos. Hawaii, Canàries, Atacama són les actuals finestres a l’univers. No obstant això, la llum artificial nocturna no sols és una molèstia per als astrònoms, sinó que és un agent contaminant ambiental que afecta sobretot la biosfera i atempta contra la salut humana.

Nombrosos articles científics han demostrat la força disruptiva de la contaminació lumínica durant els últims 10 anys. Per això, no sols des de l’astronomia, sinó també des de la biologia, la ciència ambiental, la medicina, la criminologia, l’enginyeria, es treballa en un enfocament pluridisciplinari per a caracteritzar el problema, avaluar-lo, cercar solucions i, de manera prioritària, conscienciar a la població.

Alicia Pelegrina, doctora en ciències ambientals i responsable de projectes institucionals de l’Oficina de Qualitat del Cel IAA-CSIC, en La contaminació lumínica, ens descriu detalladament una problemàtica ambiental, “la nova de la classe”, que existeix però que encara no percebem com a amenaça.

La vida va sorgir en el nostre planeta fa milers de milions d’anys sota el ritme inalterat del dia/nit. L’evolució es va adaptar a aquesta alternança, amb canvis de llum, temperatura i humitat. Tots els animals i plantes presenten canvis fisiològics i de comportament que responen a aquest període de 24 h. Són els ritmes circadiaris.

El principal sincronitzador del nostre rellotge intern és aquesta alternança entre llum i foscor. Per tant, els nivells de llum insuficient durant el dia (una oficina poc il·luminada) com l’excessiva exposició a la llum artificial nocturna (ús del mòbil, intrusió lumínica) alteren el funcionament del nostre rellotge principal. Es produeix llavors una cronodisrupció, un procés en el qual el cos es troba fora del temps real, amb missatges equívocs sobre el moment verdader en el qual ens trobem.

La llum artificial nocturna ocasiona també danys catastròfics sobre la vida silvestre. Ocells en la seua migració, tortugues marines en la seua fresa, mamífers durant la seua caça, entre milers d’exemples, són greument alterats per una nit contínuament crepuscular. Però els més afectats són els insectes nocturns que queden atrapats pels fanals on moren esgotats, abrasats o depredats. Per això, la llum no natural en la nit és un dels principals factors de la pèrdua de la biodiversitat.

A Espanya la legislació per a mitigar, que no eliminar, la contaminació lumínica és feble o permissiva excepte a Canàries, Andalusia i Catalunya que gaudeixen de legislació específica. Així que, malgrat els avanços tècnics en il·luminació i de les accions de denúncia dels col·lectius mediambientals durant els últims anys, la contaminació lumínica no para de créixer. S’ha tractat de pal·liar un efecte d’aquesta contaminació (la lluentor del cel) millorant els punts de llum, però aquesta estratègia ja no és suficient ja que urgeix anar a l’arrel del problema, posar límits a l’agent contaminant (els fotons que ixen de les làmpades) com ocorre en altres contaminants (límits a les emissions dels gasos dels vehicles, per exemple). Aquest camí necessita un gran consens de la població.

La contaminació lumínica és un problema ambiental amb un enorme component social. No necessitem nova tecnologia ni avanços científics per a afrontar el problema. Precisem un canvi radical en la nostra concepció social de l’ús de la llum artificial durant la nit. El canvi cap a un enllumenat sostenible passa per comunicar, per acostar a la societat tot aquest coneixement adquirit en els últims anys per a augmentar la sensibilització ambiental.

Enric Marco
Departament d’Astronomia i Astrofísica
Universitat de València

Aquest article va ser publicat originalment en el butlletí d’estiu de 2025 de la Sociedad Española de Astronomía: La contaminación lumínica, de Alicia Pelegrina López