Bloc de notes

Arxiu de la categoria: a peu

1) Salt – Hondarribia

0

Bon invent, això del BlaBlaCar. Avui faig 640 quilòmetres d’una tirada gràcies  a la generositat de la Sílvia, una metgesa terrassenca que els dies feiners treballa a Bilbo i cada cap de setmana torna a casa (!). Avui som dilluns i em porta fins a Donosti, on agafo un tren que em porta a Irun.

D’Irun a Hondarribia és un passeig comparat amb els quilòmetres que m’esperen a partir de demà. Tinc llitera reservada al “Capitán Tximista”, un alberg ple de jovent mig amb ganes de gresca mig amb ganes de muntanya.

i etiquetada amb , | Deixa un comentari

05: Portbou – Llançà

0

El començament pel carrer Muntanya de Portbou és molt dret, i a més el terra està atapeït de pedres i pedretes que dificulten la marxa. Les botes no s’arrapen al terra i esbufego bastant, però penso que sempre podria ser pitjor: sort que no he vingut amb la bici!

Tot pujant s’arriba a la carretera (vella?) i llavors cal tombar cap a la dreta i seguir caminant per l’asfalt fins al primer revolt cap a l’esquerra. Llavors comença el corriol, ben fresat, que porta al coll del Frare. Des del coll mateix no hi ha gaire vista però abans d’arribar-hi veus Portbou, i si tires un pèl endavant tens una perspectiva impressionant (potser depèn del dia) de Colera, Garbet, Llançà… És ben bé el final dels Pirineus i el mar és a tocar! Em va sortir una foto que m’agrada molt.

Al mateix coll hi ha una mena de cova excavada a la muntanya. No sé si és natural; miraré de buscar informació al respecte.

El camí planeja molt a partir del coll i va baixant lentament fins a Colera. Després, Garbet i Llançà.

El primer que es troba a Llançà (de fet, just abans de Llançà) és Cap de Ras (amb el búnquer més gran que he vist mai) i la platja de Grifeu.

A l’estació de Llançà m’he trobat un bar espanyol i torero.

Publicat dins de Dia a dia, Salses - Guardamar i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Salt – Celrà – Salt

0

Una de les meves combinades preferides, que dec fer tres o quatre diumenges a l’any.

Pedalo per les hortes de Salt i Santa Eugènia, travesso la Devesa de Girona i tiro cap a Sant Daniel. Lligo la bici al costat del cementiri i pujo a peu cap al castell de Sant Miquel; hi ha el camí principal i tot de pistes i corriols que permeten variar l’itinerari cada vegada que hi pujo. Després baixo a Celrà per alguna de les dues pistes que conec (cadascuna amb dreceres i marrades per corriols que fan una veritable teranyina) i faig un cafè a la plaça o a l’Ateneu de Celrà.

Sempre he fet la tornada tot combinant a peu i en bici, però algun dia provaré de deixar la bicicleta a l’estació de tren de Girona, i a Celrà agafaré el tren per tornar.