La cervesa artesana

El bloc de la cervesa Estruga www.cervesaestruga.cat

Heidrun, la cabra cervesera

Publicat el 30 de setembre de 2014 per estruga
Heidrun, la cabreta que tots voldríem tenir
Heidrun, la cabreta que tots voldríem tenir

Benvinguts al blog de la cervesa artesana! Malgrat que aquest blog el fem els de la cervesa artesana Estruga no patiu que no serà d’spam i hi anirem publicant setmanalment escrits i curiositats relacionats amb la cervesa artesana i el món cerveser en general.

Com que avui tenim ganes d’escriure, i ens hem preparat un camelback ple de cervesa abans de seure a l’ordinador, us explicarem la història de com va sorgir unes de les primeres cerveses.

La cervesa de la que us parlarem era evidentment una cervesa artesana ja que la van fer els víkings i en aquella època s’ho feien tot artesanalment: les destrals, els barrets amb banyes, els raspalls per les trenes i els calçotets fets de pell de xai.

La cervesa que feien aquella bona gent bigotuda es deia hidromel,  també coneguda —com és lògic— com la cervesa víking. Aquesta cervesa no la feien amb els ingredients que ara solem fer servir sinó que com podeu haver deduït pel nom  era una fermentació de la barreja d’aigua amb mel afegint-hi espècies com ara la nou moscada o la canyella.

En la mitologia nòrdica es creia que a Valhalla, el cel dels víkings, hi havia una cabra gegant que en lloc de llet de les metes li sortia cervesa. La simpàtica cabreta omplia una marmita gegant de birra fresca cada dia!

Però poca broma amb la cabra perquè era l’esposa del déu Odín. Evidentment Odín no era zoofílic  sinó que s’hi va casar per beure com un cosac de gratis. Com tot mag la cabra, que per cert tenia nom i tot (Heidrun), tenia un truc per fer-se tan preuada i era la seva dieta. Sembla ser que menjava les fulles d’un arbre que es deia Lerad que és el que feia que en lloc de llet li sortís cervesa.

Igual com ara hi ha penya que si va al cel li ofereixen verges a l’època dels víkings l’oferta que hi havia pels guerrers morts era anar acompanyat per les valquíries, que eren noies guapes amb armadura (per a gustos, colors), a visitar la cabra. Allà es trobaven amb els col·legues morts i brindaven amb hidromel tots junts eternament i amb barra lliure.

Imatge de la cabra fent feliços els guerrers morts
Imatge de la cabra fent feliços els guerrers morts

Tot i que aquesta història fa venir ganes de comprar per ebay una cabra i alimentar-la amb malta d’ordi ja us avancem per experiència que no funciona.  Ara bé, si veniu a la fira Medieval de Peratallada per menys del que val una cabra us podreu endur un bon grapat de cerveses artesanes a la parada que hi muntarem.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.