Des del llunya sud …… No coneixia aquest poema. Gracies. Moltes coses he continuat aprenent d’aquest el meu viatge que acabara dema. El funeral per la mort del General Giap a Ha Noi va ser un clam per la pau i un record per a tots els pobles sense vergonya i deshonrats, que n’hi han encara molts arreu del mon.
estirant del fil...
[No escrivim èglogues] · [Bloc intermitent]
31 d'octubre de 2013
2 comentaris
Viet-Nam, de Salvador Espriu
Jo no sóc jove i sempre he vist
al meu voltant la injustícia i la por
tothora ha estat així,
ben de grat ho aprenia,
als feixucs llibres dels bons temps passats.
Malvisc en un país que no és lliure,
cansadíssim, cruel, corromput, molt covard,
em toca de malviure en un país indigne
però la resta del món no és pas millor.
I puc alçar només unes fràgils paraules
contra el desdeny dels senyors del poder,
tot just somriuen els llavis dels prínceps,
a penes un somriure que ve des de l’oblit
i dicten després ja per sempre
glaçades lleis de la força i l’espant,
un ferm puntal les més benignes crosses
perquè camini el coix cap a la mort.
Com lluitaré tan sols
amb mots inútils,
de què serveix el crit del somiador?
Desperto a poc a poc i en silenci contemplo
la gran foguera encesa al llunyà sud,
vergonya i deshonor de tots els pobles
arreu s’escamparà
i en ella ens cremarem,
ara algú ho ha comprès
però aviat de seguida tothom coneixerà
que som del tot perduts.
[3 d’agost de 1967]
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
-
-
Vostè ha fet alguns bons punts. Vaig fer una mica de recerca sobre el tema i vaig trobar que la seva informació està d’acord. Crec que la major part de l’assagista en línia hi haurà amor per saber respecte a aquest punt. – bestessaywriter.org