estirant del fil...

[Incursió al ‘Diagonal‘ de la Higínia Roig, després que els coordinadors d’opinió de l’autonomia madrilenya ens requerissin una opinió curta a propòsit del taulell d’escacs político-econòmic a l’Estat espanyol. I va sortir aquest pamflet. Coses que (ens) passen]

SOMNIO AMB ISLÀNDIA

No pot ser casualitat que en el moment estel·lar de la compareixença conjunta de Don Mariano i Monsieur Sarkozy, el so fallés de cop. De sobte. Ventrílocs sense veu, gesticulacions mudes, paraules sordes. Metàfora més que exacte de l’afonia d’allò polític, que sucumbeix i s’esfondra fa anys sota el soroll eixordador del techno-trash dels mercats. 2012. Gener costerut anunciat. (…)

En la radiografia de la tempesta que arriba, a propòsit de l’enlluernador seguici de comparsa del nou executiu: el vailet dels encàrrecs de Lehman Brothers al capdavant d’Economia, un traficant tomahawk de míssils terra-aire a Defensa i els supernumeraris de l’Opus Dei a Interior. Actualitzada “unidad de mercado en lo policial”, que anul·la del tot el pretèrit “destino en lo universal”. Síntesi: tràgica aliança de Cánovas del Castillo amb Maldoff, Soros i Draghi. Transmutacions transitòries. 1974. Londres. Al reporter de Reu­ters que li demana amb quina legitimitat es constitueix el nou govern franquista, Fraga Iribarne –diplòmata diplodocus– li escridassa iracund: “¡con la legitimidad de las metralletas!”.

2012. Rere l’autodesfeta, daltabaix, del PSOE, els ‘Chicago boys on the rocks’ prenen La Moncloa. Farra i cridòria, bramant la mala nova: “!con la legitimidad de los mercados!”. I de les metralletes, és clar. Doble tisana de brou. I vodevil paral·lel. En l’esperpent de l’esquerra (ir)real que es desfà. Dràstica retrospectiva en allò inequívoc viscut. Que ZP va arribar retirant les tropes militars de l’Iraq i anunciant hipotètics nous drets. I plega i es fuga, verba volant, acatant l’ordre d’ordenar les pitjors retallades antisocials des del final de la dictadura. Regalant Ro­ta als americans passant-se, singular aliança de civilitzacions, el referèndum de la OTAN per l’Arc de les Autoderrotes. I, guinda per a Guindos, indultant amb total impunitat el totpoderós vicepresident del Banco Santan­der. I aquí pau i després tortes. #etfelicitofill

2012, sí. Celtibérica lletania neoliberal. Quan la fulla econòmica de ruta tecnocràticamilitar ja és traçada. CiU, alumna avantatjada de Rottenmeyer Merkel, ja dissenya els patrons del tall a gust del patró. Any I d’Artur Mas el Menys: 3.000 milions en tisorada antisocial. Any II, el que concorre: pujada multilateral del preu de la vida disparada indiscriminadament contra la població civil. Bombes de raïm. Rere la serra elèctrica de les retallades, el temps dels atracaments. D’ordir retallades a esgrimir la retallada. Patològica neurosi d’obsessió compulsiva amb el deute: què més fa que el frau fiscal català s’apugi a 16.000 milions d’euros. I tot i així, de la ressaca de 2011 queden tres frases dites que fan bullir l’olla d’una nova consciencia social rehabilitada. Primera indignada, de pintada al mig del carrer: mai tan pocs van robar tant en tan poc temps a tants. Segona, en paraules d’Stiglitz i Akelog, tots dos Nobel de Economia: “és impossible resoldre la crisi econòmica mentre els criminals que van cometre el frau massiu no estiguin a la presó”. I tercera, Zyzek a Wall Street, que és com dir a Sol o a Plaça Catalunya o a qualsevol tangent de l’esperança habitada: “tot allò que diguem ara ens ho podran prendre, tot menys el nostre silenci”. Tàctica i estratègia: silenci fèrtil, que no puguin saber res, desobediències més que anunciades, del que passarà. Del que pensem fer. Expect us. L’anonimat de la col·lectivitat.

Què fer? Virem cap a Islàndia i, salvant les distàncies, apropem-nos a les rodalies i les pròximitats. Alternativa Rei­kiavik. Allà on han descodificat el quid –que estem en mans de delinqüents– i han clarificat com sortir-nos-en dignament. Islàndia, mirall i horitzó: allà on s’han negat a pagar deutes aliens via referèndum popular; on empresonen els banquers cleptòmans; i on estan jutjant els ministres còmplices del frau i l’estafa. Clar. Clar que somnio amb Islàndia. I ja veig Botín entre reixes i banquers desnonats i el BBVA caient en caiguda lliure i a uns quants ministres –Camps i Matas, arròs a banda– a la banqueta dels acusats. Com per no somniar amb Reikiavik. 2012, clar que sí: Islàndia o mort. Vencerem.