estirant del fil...

[No escrivim èglogues] · [Bloc intermitent]

13 de juliol de 2011
0 comentaris

Sis veus contra Garzón: Jorge del Cura

Jorge del
Cura,

coordinador
del Centre de Documentació Contra la Tortura (CDDT) [Madrid]

 


“Ha
primat la raó d’Estat”

Quines han
estat les bambolines de la designació de Garzon?

Caldria separar
dos moments. El primer, la proposta de l’estat de presentar Garzón com a
candidat. El segon, l’elecció consumada pel Consell de Ministres de la UE. La clau és al primer
moment. La designació espanyola de Garzón, un dels màxims avalistes de la
incomunicació a l’Audiència Nacional, podria anar dirigida a contrarestar les
crítiques periòdiques que els organismes internacionals de Drets Humans, i
particularment el Comitè Europeu per a la Prevenció de la Tortura (CPT), venen
realitzant, informe rere informe. Informes on es denuncia la persistència de la
pràctica de la tortura i el paper fonamental que hi juga el règim de detenció
incomunicada.

Si el mateix CPT
l’havia relegat al darrer lloc de la llista de candidats, què ha passat?

És el segon moment. I suposo que, malauradament i com sempre quan es parla
de Drets Humans en esferes internacionals, ha primat la ‘diplomàcia’, la ‘raó
d’estat’ i les pressions polítiques. Diversos mitjans ha han informat de les
fortes pressions exercides pel representant espanyol en la reunió del Consell
de Ministres.

La diplomàcia pacta silencis
i els estats es tapen els
ulls mútuament?

Malgrat la UE es
considera a si mateixa un paradís en matèria de drets humans, la realitat diu
que es vulneren amb regularitat. Cap país se’n lliura de ser acusat de
practicar o afavorir la
tortura. Per això no són gaire exigents entre ells. S’imposa
la lògica del ‘avui et vaig un favor, a canvi que demà me’l tornis’.

El CDDT és una de
les 23 entitats de defensa dels Drets Humans que el passat abril van emtre un
manifest públic declarant Garzón no apte per assumir responsabilitats en
matèria de lluita contra la
tortura. Com valoreu les oïdes sordes?

Les institucions
internacionals vindiquen molt la participació de la societat civil en el si
dels organismes de Drets Humans. I és cert que se les escolta. Però només fins
a cert punt: sempre i quan no faci perillar les ‘relacions diplomàtiques’. Ara
bé, cal ser primmirats. Una cosa són les decisions dels ‘funcionaris polítics’,
que obeeixen ordres, al si dels organismes internacionals. Una altra, molt
diferent, és l’actitud dels membres d’aquests organismes, majoritàriament
experts independents que tenen molt en compte els informes que arriben des de la societat
civil.

En relació
a la pràctica de la tortura, com definir Garzón?

Durant la seva
estança al JIC número 5 de l’Audiència Nacional, mai va investigar cap de les
denúncies per tortures que se li van fer. Només entre 1994 i 1997, 117 persones
van denunciar tortures davant Garzón. No va fer res. Una actitud que després va
continuar. Fins el 2006.

Quan anuncia sorprenentment
la implementació de noves mesures per prevenir els maltractaments?

Exactament. El desembre de 2006 modula el seu posicionament i estableix
l’anomenat ‘protocol Garzón’, una sèrie de mesures preventives en detenció
incomunicada. Aquest protocol no és obligatori. L’únic que va aconseguir va ser
que Guàrdia Civil i Policia Nacional practiquessin detencions només quan es
trobaven de guàrdia els jutges que no l’aplicaven. Simptomàtic. Per exemple, la
immensa majoria de detencions durant 2010 i la totalitat durant 2011 han estat
fetes quan estava de guàrdia el jutge Grande-Marlaska, conegut per la seva
sistemàtica negativa a aplicar el protocol. Tot plegat, crida l’atenció que
sigui precisament ara, el juliol de 2011 i quan la fi d’ETA s’albira, que
l’Audiència Nacional plantegi un protocol obligatori que enregistri les
detencions per evitar “qualsevol sospita de tortura o maltractament”. A bones
hores.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.