estirant del fil...
[No escrivim èglogues] · [Bloc intermitent]
Gent sense casa, cases sense gent: s’entén?
De treball de camp
o de batalles campals pel dret a l’habitatge, avui obrim denunciant l’existència
d’habitatges de protecció oficial buits fa anys, enmig del col·lapse
social i l’emergència econòmica: 79.000 desnonaments als Països Catalans des de 2008, 47.838 desnonaments a Catalunya en mateix període, 51 desnonaments diaris durant 2010. 450.000 pisos buits al Principat: 80.000 a Bcn. Com la crisi sempre va per barris (algun desnonament a Pedralbes,
potser?), la Gemma García
–periodisme trepitjant carrer, a peu de barri, en risc d’extinció– ha
recorregut La Gornal a L’Hospitalet, 9
Barris o Sant Roc a Badalona, entre d’altres i ens deixa un repor impressionant.
Obre,
estil ‘huertamaro’, amb els testimonis de famílies que han ocupat aquests pisos
buits com única opció de supervivència. Les cares de la crisi que no surten
enlloc: “Visc sense aigua ni llum i els serveis socials no em fa cas”; “Mai no
ens hauríem imaginat que acabaríem ocupant un pis”, ““El pis no és meu, només
demano que m’adjudiquin un pis assequible”, “Els veïns em donaven suport quan
vaig ocupar el pis”. Tot plegat acompanyat
per una clarificadora infografia de l’Albert Mateu a cinc columnes que detalla les xifres de la vergonya. Gent sense
casa i cases sense gent cantaven els Rabia +? I l’estirant de la Gemma segueix
requerint que això no s’entén. Que no hi ha qui entengui encara: pisos públics buits en un
país en crisi. El govern dels millors, en diuen alguns.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Vostè (Vostès) que d´una manera tan especial vetlla (vetllen) pel benestar de tothom (pel benestar dels companys, pel de les companyes i suposo que pel meu també), li demano que, si us plau, faci servir -per escriure el seu bloc- una mida de lletra una mica més gran; el que utilitza és un pèl petit i, segurament, més d´un company, més d´una companya i més d´un com jo, deu patir un xic a l´hora de llegir-lo …. i vostè (vostès) no ho vol (no ho volen), oi?.