estirant del fil...

[No escrivim èglogues] · [Bloc intermitent]

1 de febrer de 2011
4 comentaris

Felip ‘Putsch’: del Palau del Cinema al Palau del Sistema

La imatge,
finalment, commou, corprèn i colpeix. I aixeca acta de la realitat. Dissabte 22, el govern del millors
concretava les acusacions que si, vés per on, existim: la protesta contra les
pensions, al Palau del Cinema, era violentada, reprimida i desallotjada. 350
agents fitant i fitxant la protesta ben d’esquenes al Palau de la Música, símbol
del delicte d’alta volada i la corrupció intrínseca al Poder. Mirar sempre a l’altra banda: en són experts. Metàfora crua del
país on el goril·la és blanc, la mare de Déu és negra i tot és possible. Rosa
Luxemburg revisitada un cop més: “els taurons impunes i les sardines
culpables”
. Felip Puig: el parany de l’anunciada “fi de la impunitat” només
corrobora que la seva continuarà. Al 3%? Qui sap. Felip Puig, Felip Putsch? No se sap encara, però era el mateix Puig qui firmava les adjudicacions d’obra pública investigades en el cas Palau. Ai. Impunitat, es diu.


Antisistema, en
diuen. Antisistema? Potser si i amb raó, però perquè ens hi aboquen. Fa res,
efectivament, ens acaben de deixar fora del sistema públic de pensions. Molt abans
expulsats d’un dret a l’habitatge ja inassolible i, de sempre, exclosos del tot
del mercat laboral. Antisistema? Fora sistema, en tot cas. Outsiders de
l’estafa i el frau, si.
Però perquè ells ens hi empenyen: ens han posat fa
temps, a tota una generació de joves, en els marges d’un sistema tafurer d’exclusió.
Clar que mentre tot això passa, seguim respirant i bategant: la Gemma prepara
l’estirant del fil de demà sobre la ‘desprotecció social oficial’ que suposen
centenars de pisos públics buits en plena situació d’emergència social. El
rostre de la crisi que mai no s’ensenya:
14.007 desnonaments l’any passat a
casa nostra (51 diaris, 47.838 des de 2007),
686.000 aturats segons la darrera EPA i 1’3 milions de pobres. Fora del sistema, milers. Quan els antisistema
són ells: qui destrossa drets socials, malmet allò públic, trinxa vides i ens
llenca a l’abocador de la història.

Insondables
paradoxes bèl·liques de tot plegat, no deixa de ser del tot curiós que el
principal fòrum de la policia autonòmica catalana a la xarxa –mossosdesquadra.com
tingués com a primera notícia, el dia del desallotjament, el manifest “Aturem
la retallada de les pensions. Ja n’hi ha prou, les nostres vides no són un
negoci”. Des del 18 de gener i encara avui ofereix la possibilitat
d’adherir-s’hi. Paradoxal perquè aquell manifest està redactat i impulsat,
precisament, per l’espai social que va okupar el cinema: era el
manifest de la
manifestació. Que prengui nota Felip ‘McCarthy Puig’. I per
nosaltres, al vent del món, ànims tupamaros. Quan els colpejaven ells sempre
deien: amunt els ànims, companyes, si han vingut és perquè hi som. I perquè
som.
I perquè no ens faran pas creure.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Oi que ets dels que sempre s´adrecen a la resta de la gent parlant de “Companys i companyes ….” ?;
    Doncs he de dir-te que em sembla molt bé,  però i jo?

Respon a Jordi Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.