estirant del fil...

[No escrivim èglogues] · [Bloc intermitent]

30 de novembre de 2011
1 comentari

[Directa 251] Hi ha eleccions que semblen funerals

“Contra Franco lluitàvem millor” · MV Montalbán


Hi ha dimarts post 20N, de ressaca electoral, on a les 13.59 tens l’Estirant del Fil fet i refet, pentinat i repentinat i en clau analítica. Estàs a punt d’enviar-ho a l’equip de tancament -correcció, edició, maquetació- que ens soporta cada setmana.
Fas un cafè, connectes amb el 3/24 i et trobes en directe sir Artur Mas treient la retallada 36 hores després de les eleccions. “No podem esperar” diu el ventriloc. Doncs haver-ho anunciat abans de les eleccions. I apa, a còrrer i canviar-ho tot. Rigor de directa de la Directa. Provar de salvar el fet -crònica sentimental electoral- i reestructurar la realitat, tal com la reestructura CiU amb la serra elèctrica. Després d’un 2011 de retallades, un 2012 d’atracaments.

I alguns detallets cronicaires a “Poc pa, molt de circ i massa por“. (…)

 

Només amb el 20% del cens total, el PP de Mariano Rajoy ha assolit la tercera victòria electoral i la segona majoria absoluta de la dreta espanyolista des de l’any 1977. Sota un escenari de crisi i amb uns resultats que evoquen les primeres eleccions després de la mort de Franco, quan Suárez es va imposar amb la victòria de la UCD.


Rebobinant una mica més enllà, la victòria incorpora alguns detalls de la victòria de les dretes a les eleccions de 1933, les que van donar pas al bienni negre gestionat per la la Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA). Cultura de la por en temps de crisi, galvanitzada en un reforç sistèmic cap a les opcions d’ordre. 

En qualsevol dels casos, paradoxa del cicle que clou i fent mutis absolut, apatero marxa com va arribar: amb protestes al carrer. També plega regalant la base de Rota com a centre militar estratègic per als EUA; i havia arribat retirant les tropes de l’Iraq. La clau d’aquestes eleccions generals, l’esfondrament del PSOE, que perd 4,3 milions de vots i arriba als seus mínims històrics, està directament vinculat al resultat real del PP. Mariano Rajoy a penes ha aconseguit 550.000 vots més que el 2008 i una majoria absoluta, això sí, davant una ampla minoria social mobilitzada per governar una crisi força ingovernable.


A Catalunya, es viu un escenari semblant. La CiU de les retallades guanya per primera volta unes eleccions generals i garanteix el retorn de Duran Lleida a l’Hotel Palace de Madrid. A conseqüència de la caiguda lliure del PSC, que es desploma i passa d’1,7 milions de vots el 2008 a 900.00 sufragis enguany. El PP puja, però poc; ICV duplica els vots i ERC aguanta. Metàfores pures, la victòria de CiU –corejada amb crits de saló d’“independència”– es va celebrava a l’Hotel Majestic. El mateix hotel, país de memòria fràgil, que va encimbellar Aznar el 1996 gràcies al suport de CiU. Per a la gent de memòria més fràgil, encara, la mateixa CiU que, des del maig passat, governa la Diputació de Barcelona en coalició amb el PP. Sí, amb el PP de Mariano Rajoy.

Màxim històric del vot nul i blanc
A més, les consignes indignades i les crides d’Anonymous o d’iniciatives com #aritmetica20n –en suport als partits minoritaris han reduït deu punts el pes del bipartidisme i han duplicat el vot nul i blanc: 700.000 vots de rebuig que s’acosten al 3%. Dels resultats definitius, destaca la irrupció, al País Valencià, de Compromís, que obté un escó i supera els resultats de 2008, amb un creixement experimentat del 421%. La coalició formada pel PSM a les Illes Balears, malgrat obtenir el 7%, no assoleix representació, mentre que l’espanyolista UPyD obté 1,1 milions de vots arreu de l’Estat i es fa amb cinc escons.

Les candidatures alternatives mereixen una menció a banda. Obtenen resultats desiguals i, en alguns casos, significatius: el PACMA (animalista) obté 101.577 sufragis; Escons en Blanc, 97.706 vots; el PCPE, 26.436; el Partit Pirata, 25.180, i Anticapitalistes, 24.456 vots. L’extrema dreta ultra obté 73.796 vots, que majoritàriament van a parar a la xenòfoba PxC (59.781, tots recollits a Catalunya), España 2000 (9.256), Falange Española de las JONS (2.901) i Democracia Nacional (1.858). 

Amaiur irromp amb força
Qui marca la diferència i recull els fruits de dècades de lluita, tenacitat i perseverança és l’aposta de l’esquerra abertzale. Amaiur bat records amb 333.000 vots, obté set diputades i tres senadores i se situa com la primera força política basca en nombre d’escons al conjunt d’Hego Euskal Herria (Comunitat Autònoma Basca i Navarra). Un País Basc que, simptomàticament, esdevé l’únic territori on no creix l’abstenció: la participació puja cinc punts.

En qualsevol de les lectures, guanya i s’imposa la tecnocràcia. Un resultat ja previst, sota la crisi del deute i l’obsessió pel dèficit. Arrasa una tècnica econòmica tecnicista que esdevindrà tan neutra –posem per cas– com la bomba de neutrons. Neutralitat radioactiva neoliberal garantida. Mort postmoderna de la política, quan el mercat l’anul•la, la foragita i la impossibilita. Ho deia, en vigília electoral, la lucidesa de Santiago Alba Rico, que apostava per la repolitització a peu de carrer: ja fa temps que “consciència i democràcia transcorren paral·leles al poder”. I per les més pessimistes de la realitat i més optimistes de l’acció, en un 20-N amb tantes ressonàncies, sempre ens quedarà recórrer a Montalbán: “Contra Franco, lluitàvem millor”.
El 20N als Països Catalans (algunes dades)
 

[2.898.723 abstencionistes]
Al conjunt dels Països Catalans, l’abstenció ha arribat al 30,5% amb 2.898.723 persones, encapçalada per les Illes Balears (37%), Catalunya (33,5%) i el País Valencià (24,5%). A l’Estat espanyol, gairebé deu milions de persones no han votat (28,31%). 

[94.473 vots nuls]
En territori català, el vot nul s’ha duplicat amb un resultat global de 94.473 vots. A Catalunya s’ha triplicat i ha passat del 0,53% de 2008 a l’1,58% enregistrat el 20-N. A l’Estat espanyol, els vots nuls han assolit el rècord de 317.886 (1,29%) i s’han duplicat respecte les darreres eleccions
generals. Un terç dels vots nuls es concentren als Països Catalans.

[159.759 vots en blanc]
El vot en blanc registrat als Països Catalans és de 100.519 vots. Si hi afegim els sufragis obtinguts per la candidatura Escons en Blanc (59.240), puja a 159.759. A l’Estat espanyol, el vot en blanc omple 333.095 paperetes (1,37%), que sumades als vots obtinguts per Escons en Blanc (97.706), fa que s’arribi als 430.801. Un terç es concentren als Països Catalans.

[Bipartidisme: 1,2 milions de vots menys]
El bipartidisme encarnat per PP i PSOE rep 1.194.855 vots menys. La pèrdua la provoca la davallada socialista, que resta 1.281.418 vots als Països Catalans, mentre que el PP només guanya 86.563 vots. A l’Estat espanyol, el pes del bipartidisme passa del 88% al 77%, després d’una campanya intensa del #15M. A Catalunya, la incidència del binomi PPPSOE és del 50%.

[PxC no entra]
A la tercera convocatòria electoral consecutiva on es presenta, la xenòfoba Plataforma per Catalunya de Josep Anglada –que aspirava a un escó– aconsegueix un sòl estable de 59.781 vots (1,73% del vot a Catalunya), però no obté representació. Una absència ben positiva, perquè trenca la seva aposta clau per tenir veu al Congrés quan el desert electoral durarà 3 anys. Anglada es queda sense altaveu. A veure que s’inventa.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Dins de l’abstenció, hi ha un grup del que ja els està bé i igual tenen que manen uns o altres. Pro-independentistes o pro-unionistes, esquerra o dreta. És la dels que calla atorga i sembla que són els que farien el mateix si manaren els de Estirant el Fil o el contraris.

    Després n’hi ha un percentatge de simpatitzants de cada opció política, que confien amb les enquestes, tot i preferir una opció política determinada a altra, saben que es complicat que les eleccions siguen determinants pel seu vot, per un sol vot i prefereixen actuar com a telespectadors i no anar-hi a votar.

    Després depenen unes eleccions o altres i el moment polític, n’hi ha partidaris de unes opcions polítiques que s’abstenen més que de les altres. 

    És a dir al final també s’intenta fer un recompte de l’abstenció de cada opció política tant per excés de confiança o per defecte en unes eleccions determinades. I el trasvassament de vots de una opció política a altra. 

     

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.