estirant del fil...
[No escrivim èglogues] · [Bloc intermitent]
[Directa 251] Hi ha eleccions que semblen funerals
“Contra Franco lluitàvem millor” · MV Montalbán
Hi ha dimarts post 20N, de ressaca electoral, on a les 13.59 tens l’Estirant del Fil fet i refet, pentinat i repentinat i en clau analítica. Estàs a punt d’enviar-ho a l’equip de tancament -correcció, edició, maquetació- que ens soporta cada setmana. Fas un cafè, connectes amb el 3/24 i et trobes en directe sir Artur Mas treient la retallada 36 hores després de les eleccions. “No podem esperar” diu el ventriloc. Doncs haver-ho anunciat abans de les eleccions. I apa, a còrrer i canviar-ho tot. Rigor de directa de la Directa. Provar de salvar el fet -crònica sentimental electoral- i reestructurar la realitat, tal com la reestructura CiU amb la serra elèctrica. Després d’un 2011 de retallades, un 2012 d’atracaments.
I alguns detallets cronicaires a “Poc pa, molt de circ i massa por“. (…)
Rebobinant una mica més enllà, la victòria incorpora alguns detalls de la victòria de les dretes a les eleccions de 1933, les que van donar pas al bienni negre gestionat per la la Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA). Cultura de la por en temps de crisi, galvanitzada en un reforç sistèmic cap a les opcions d’ordre.
En qualsevol dels casos, paradoxa del cicle que clou i fent mutis absolut, apatero marxa com va arribar: amb protestes al carrer. També plega regalant la base de Rota com a centre militar estratègic per als EUA; i havia arribat retirant les tropes de l’Iraq. La clau d’aquestes eleccions generals, l’esfondrament del PSOE, que perd 4,3 milions de vots i arriba als seus mínims històrics, està directament vinculat al resultat real del PP. Mariano Rajoy a penes ha aconseguit 550.000 vots més que el 2008 i una majoria absoluta, això sí, davant una ampla minoria social mobilitzada per governar una crisi força ingovernable.
A Catalunya, es viu un escenari semblant. La CiU de les retallades guanya per primera volta unes eleccions generals i garanteix el retorn de Duran Lleida a l’Hotel Palace de Madrid. A conseqüència de la caiguda lliure del PSC, que es desploma i passa d’1,7 milions de vots el 2008 a 900.00 sufragis enguany. El PP puja, però poc; ICV duplica els vots i ERC aguanta. Metàfores pures, la victòria de CiU –corejada amb crits de saló d’“independència”– es va celebrava a l’Hotel Majestic. El mateix hotel, país de memòria fràgil, que va encimbellar Aznar el 1996 gràcies al suport de CiU. Per a la gent de memòria més fràgil, encara, la mateixa CiU que, des del maig passat, governa la Diputació de Barcelona en coalició amb el PP. Sí, amb el PP de Mariano Rajoy.
Màxim històric del vot nul i blanc
Les candidatures alternatives mereixen una menció a banda. Obtenen resultats desiguals i, en alguns casos, significatius: el PACMA (animalista) obté 101.577 sufragis; Escons en Blanc, 97.706 vots; el PCPE, 26.436; el Partit Pirata, 25.180, i Anticapitalistes, 24.456 vots. L’extrema dreta ultra obté 73.796 vots, que majoritàriament van a parar a la xenòfoba PxC (59.781, tots recollits a Catalunya), España 2000 (9.256), Falange Española de las JONS (2.901) i Democracia Nacional (1.858).
Amaiur irromp amb força
En qualsevol de les lectures, guanya i s’imposa la tecnocràcia. Un resultat ja previst, sota la crisi del deute i l’obsessió pel dèficit. Arrasa una tècnica econòmica tecnicista que esdevindrà tan neutra –posem per cas– com la bomba de neutrons. Neutralitat radioactiva neoliberal garantida. Mort postmoderna de la política, quan el mercat l’anul•la, la foragita i la impossibilita. Ho deia, en vigília electoral, la lucidesa de Santiago Alba Rico, que apostava per la repolitització a peu de carrer: ja fa temps que “consciència i democràcia transcorren paral·leles al poder”. I per les més pessimistes de la realitat i més optimistes de l’acció, en un 20-N amb tantes ressonàncies, sempre ens quedarà recórrer a Montalbán: “Contra Franco, lluitàvem millor”.
[2.898.723 abstencionistes]
[94.473 vots nuls]
[159.759 vots en blanc]
[Bipartidisme: 1,2 milions de vots menys]
[PxC no entra]
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Després n’hi ha un percentatge de simpatitzants de cada opció política, que confien amb les enquestes, tot i preferir una opció política determinada a altra, saben que es complicat que les eleccions siguen determinants pel seu vot, per un sol vot i prefereixen actuar com a telespectadors i no anar-hi a votar.
Després depenen unes eleccions o altres i el moment polític, n’hi ha partidaris de unes opcions polítiques que s’abstenen més que de les altres.
És a dir al final també s’intenta fer un recompte de l’abstenció de cada opció política tant per excés de confiança o per defecte en unes eleccions determinades. I el trasvassament de vots de una opció política a altra.