estirant del fil...

[No escrivim èglogues] · [Bloc intermitent]

19 de setembre de 2011
0 comentaris

[Directa 241] Crònica d’una impunitat anunciada: quan el càstig és l’indult

Directa 241 i la realitat
segueix manant. Coincidència maldestra i coincident, decidíem obrir amb el
processament judicial dels comandaments de la Brigada Mòbil (antiavalots) dels
Mossos d’Esquadra
. En relació a les denúncies de dos joves, l’Òscar i el Jordi,
que van perdre un ull com a conseqüència de l’impacte d’una pilota de goma: les denúncies s’havien arxivat però l’Audiència de Barcelona ha ordenat la reobertura per un delicte d’imprudència greu i, en un dels casos, d’omissió del deure d’auxili. A casa nostra, 4 persones han perdut un ull els darrers 4 anys per pilotes de goma disparades pels
Mossos. A l’Estat espanyol, des de l’inici de la dècada dels 90, són 23 persones
que han quedat cegues d’un ull. I fins i tot, al País Basc, va morir Rosa Zarra després de rebre l’impacte d’una pilota de goma disparada per
l’Ertzaintza. Atutxa mai va voler investigar-ho.?


Coincidència maldestra la imputació de 9 agents dels Mossos perquè
mentre tancàvem el fil arribava la crònica d’una
impunitat anunciada
. Tres mossos d’esquadra condemnats en ferm per
tortura eren parcialment indultats pel Consell de Ministres per evitar
que entressin a la presó. Recordeu Felip Puig quan es va estrenar al
càrrec el gener passat? “S’ha acabat la impunitat” deixa el nounat xèrif
del comptat. Paraules que avui
ressonen buides, cíniques, quasi criminals.??

Perquè la impunitat continua. Altres quatre
mossos condemnats en ferm per tortures en el cas de Lucian Padurau, esperen
igual bona sort. Que els indultin
. I diuen els que saben que està al
caure. Molt criticar l’Estat espanyol, l’innegable deix d’impunitat
franquista que
arrossega, quasi genètic (des de 1990, 33 guàrdies civils condemnats en
ferm
per torturar 29 militants bascos han estat indultats), però anem
configurant la
particular via catalana a la impunitat.?Montserrat Tura, Joan Delort,
Pilar Rahola, Iu Forn i fins i tot Jordi Pujol han fet costat a aquests
quatre mossos. Per cert, que com diria Galeano, el torturador és un
funcionari més. Amb noms i cognoms. Els ja indultats que posen nom a la
impunitat: Juan Díaz Fortes, Mònica Fraile Villamor i Alberto Fabregat
Díaz. I els que indultaran aviat: Manuel Farré, Joan Salva, Jordi
Perisse i Fernando Cea.  

Sort que, fora l’oblit lobotòmic programat pel
poder, sempre queda la memòria dels vençuts també
. El proper divendres 7
d’octubre s’estrena a Girona, en el marc del Festival Temporada Alta, l’obra
 
José K. Torturado” de l’estimat i desaparegut Javier Ortiz. Un
sever monòleg devastador sobre la xacra de la tortura. D’aquell periodista
-víctima de la tortura sota la dictadura- que un dia, assegut davant la pantalla,
ens va deixar escrit, com a irrenunciable declaració de principis del llunyà 1993, el mític article: “Jamaica o muerte. Venceremos”.
I a Kingston viatgem, tancant els ulls davant la pantalla, cercant un
bocí d’indolència, quan les males notícies arriben. Com un tret sec i
cru. D’indults.


******


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.