estirant del fil...

00:44. L’hora en
que la Directa d’ahir nit va enfilar la imprempta. Espai i
temps per al primer estirant de la ‘reentrê’. Amb el frau ordit per Frau Merkel
sota el braç. Frau de fraus, el frau fiscal. L’any passat, les grans fortunes i
les grans empreses van evadir 42.771 milions d’euros a l’Estat espanyol. Quasi
els 50.000 milions d’euros en retallades socials imposades pels mercats
financers per al període 2010-2013.

Més encara. A
Catalunya, el frau va apujar-se a 16.000 milions d’euros. Sis vegades més que
els 2.700 milions de tissorada que ens ha clavat el govern neo-convergent de
CiU. Torn,
doncs, de
preguntes i temps de #musicailletra. Gràcies a Feliu Ventura, que ens
dóna corda i esma, ràbia i complicitat, per seguir interpel·lant el temps de
les cireres que vindrà.

Quan mai tant pocs
van robar tant a tants en tant poc de temps. A ‘Els
origens del totalitarisme’, Hannan Arendt ho sintetitza: des de l’Edat Mitjana,
els codis de conducta, de càstig i repressió que s’apliquen a la resta de la
societat mai no afecten els delictes de les elits. Protegides sempre per un
circuit de poder que els vincla i que condueix indefectiblement a la seva
impunitat. Mireu sinó el cas Hisenda: tots al carrer encara.

La patologia d’allò
normal, que diria Fromm. Que un pobre robi és un crim; que ho faci un ric és
ordre natural. Doble raser d’impunitat deïficada. Per això, revisitades,
les paraules de Felip Puig són perillosament capcioses però alhora dràsticament
capgirables. Provant de vinclar maldestrament migració pobre i delinqüència, el
senyor de la porra diu: “hi ha col·lectius de procedència determinada que
tenen tendència a caure en determinats àmbits delictius i s’organitzen en
clans”.

Paraules boomerang. Aplicables
fil per randa, a la banca, a les nissagues de l’alta societat, a l’esfera
Pedralbes-Millet, a la delinqüencia d’alta volada. Delinqüència d’alta volada
en els angles cecs del capitalisme senil. Ho hem vist durant l’estiu amb el
progrom contra el PIRMI: tot pobre és culpable fins que demostri el contrari.
Antisocial estravisme destraler i dretà, teledirigit i planificat com cortineta
de fum, que portal’Aleix
Cardona a aquesta necessària i imprescindible reflexió.

Mentrestant, que
Frau Merkel ens pilli confessats.

Ostatges al mercat,
serem lliures al carrer.

Allà on comença i
acaba sempre tot.

****

Ps1. I un detall
postestival. 30 Minuts va oferir el juliol un bon documental: “Hisenda no
som tots”. Llàstima que oblidessin de dir que un dels pocs
defrauadors enxampats recentment era Artur Mas Barnet, el pare del president.
Llàstima que obviessin citar que un dels beneficiaris del compte a Lienchstein
el 2002 era l’actual president, aleshores conseller d’Economia i Finances.
Haguès sigut tot un acte de pedagogia i de fortalesa d’una televisió pública.
Era una dada rellevant o purament anecdòtica? Debat periodístic obert.

PS2. Com ha escrit
Ferran Torrent: “Personalment, m’hauria encantat
atracar un banc. Al cap i a la fi, ells, d’una manera o d’una altra, ho fan amb
nosaltres cada dia”. Dit queda. No coneixeu l’abast de la memòria que tenim.
Feliu dixit.