estirant del fil...

[No escrivim èglogues] · [Bloc intermitent]

20 de juliol de 2011
0 comentaris

[Directa 238] A voltes amb el rastre de la talidomida


Penúltima Directa de la temporada amb un estirant del fil que
s’endinsa en la cara B,
opaca i muda
, de la tercera indústria mundial que més calers mou al
món neoliberal. El negoci farmacèutic, tercer al rànking rere la indústria
armamentística i el narcotràfic.

Gemma Garcia
-jardinera fidel- burxa i reburxa
en el rastre que ha deixat i encara deixa
la talidomida, un fàrmac comercialitzat el 1961 per a evitar les primeres nàusees
de l’embaràs (…)

i que ja recompta més de 20.000 persones afectades, principalment per malformacions al fetus. Retirat del
mercat, el principi actiu es va reintroduir als països empobrits per a
‘combatre’ la lepra, el VIH o el càncer i circula avui al mercat negre
d’internet. Per a seguir fent negoci amb la salut dels més vulnerables.

Estirant s’hi expliciten els noms dels
mercaders -Chemie Grünenthal, UCB Pharma-
i, sobretot, es dóna veu a les
veus afòniques que fa dècades que ho denuncien, a través d’AVITE. Els fills i
filles de la talidomida, prenent en la paraula. Davant una
societat medicalitzada –”bars, camells i farmàcies” com descriu un
amic la química de l’estès ansiolític social– que amaga gairebé sempre l’epidèmia
silenciosa de les reaccions adverses a determinats medicaments. Els interessos negats,
els silencis obligats, les malparides cortinetes de fum.

Anecdotari de l’estirant del fil, durant l’elaboració
del reportatge –just després que cerquéssim, endebades, el parer de les farmacèutiques–
una consultoria madrilenya va trucar a la Directa demanant pel tipus de
publicació, tirada i impacte de la publicació.

Ja se sap. Allò de sempre. Hi ha negocis que no suporten mai
ni llum ni taquígrafs. Normal. Perquè aleshores no hi hauria pas negoci. Ni
frau. Ni malaltia provocada per un medicament. Ni impunitat.

*****

Tant i tan poc, en un món cada cop més injust i
desigual, obrim fotografia de portada i editorialitzem sobre les retallades en
matèria de cooperació. Rèquiem per un 0’7 que mai va arribar. Tot just, tan
lluny i tan a prop, quan l’ONU declara avui, oficialment i no ho feia des de
1992-, situació de fam a la banya d’Àfrica. 10 milions de persones en el fil de
la vida. De
la mort.

*****

Mentre escrivim, emmarquem l’editorial d’avui de Vicent Partal. Ni Sentís
ni res. El nom d’avui i demà: Sokratis
Giolias
. Amb un editorial per a l’antologia de la memòria, l’hemeroteca de
la dignitat i el futur de l’ètica: La mort d’un gran periodista.

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.