estirant del fil...

Penúltima directa obrint l’estirant -i la portada- amb el nomenament de Baltasar Garzón com a membre del Comitè per a la Prevenció de la Tortura. Frau, vergonya i desmemòria alhora. Un ‘estirant’ fet, fonamentalment, en base a la imprescindible tasca quotidiana, silenciosa i silenciada, que els organismes de defensa del drets humans desenvolupen a casa nostra. A la pàgina 3 ha sortit excessivament breul’opinió de sis persones consultades. I per això pengem al blog les sis entrevistes íntegres. Prou reveladores de com rutllen les bambolines del poder i el seu cinisme intrínsec.

A l’Estirant, doncs, viatge a la memòria d’un recompte fet amb cura. Una a una. Més de 300 persones que a l’Audiència Nacional, davant Garzón, van denunciar tortures i maltractaments. Sense que mai passes res. Res de res. Que significa res. Ara, qui més ha emparat la pràctica de la tortura, nomenat membre de l’organisme europeu que lluita per prevenir-la i eradicar-la.

300. Per elles i ells, contra tot oblit, el reportatge.

Jorge del
Cura: “Ha primat la raó d’Estat”

Jaume Asens: “És un despropòsit i un insult a les
víctimes del maltractament policial”

Ane
Ituiño: “És una vergonya i un exercici de cinisme”

Julen Arzuaga: “Cal indignar-se. També contra Garzón i tot el que representa”

Ramon Piqué: “És una paradoxa que formi part d’un
organisme que l’ha denunciat”

August
Gil Matamala: “No només ha mirat a una altra banda; també
s’ha aprofitat de la tortura”