estirant del fil...

[No escrivim èglogues] · [Bloc intermitent]

3 de juliol de 2011
0 comentaris

[Directa 235] Quan la censura sovint és emmudir


“Donada l’acumulació de proves
no hi ha hipòtesi més versemblant
que la realitat”
Jean Baudrillard


Autoamordassar-se,
passar de puntetes, mirar a l’altra banda, fer-se l’orni
. Formes
líquides de censures, fórmules modernes de la gestió dels silencis. Si la propaganda
és, en democràcia, allò que la porra en la dictadura, que diria
Chomsky: el control de l’opinió pública i de l’opinió publicada.

Amb aquest rerefons i fent un exercici d’autocrítica
periodística des del propi periodisme,
el
Grup de Periodistes Ramon
Barnils va presentar, el passat dia 21,
l’Anuari Media.Cat “Els silencis mediàtics de 2010”, coordinat
pel mestre, amic i company de viatge Roger Palà. Un pols analític sobre la
censura a casa nostra a través de 12 temes amagats, silenciats, deficitàriament
tractats. En un aposta per seguir demostrant que allà on hi ha silencis,
pot haver-hi, ha d’haver-hi,  periodisme. Per això l’estirant de la
setmana el dediquem a l’informe del GPRB i a entrevistar el president Joan Vila
per a què ens expliqui l’entrellat de la iniciativa.


Forma i fons, la publicació
coincideix amb el 10è aniversari del Grup de Periodistes Ramon Barnils
.
Font directa, l’Anuari Media.Cat el podeu descarregar ací. I
l’entrevista amb en Joan Vila, tot seguit. Abans, si voleu, podeu veure el
vídeo coral del 10è aniversari, que ha reeixit a la xarxa. Tot un poema
audiovisual.

“Potser no hi ha periodistes” Grup Barnils: 10 anys from Grup Barnils on Vimeo.

 

L’entrevista amb el president (gràcies, Joan), tot seguit en la notícia ampliada i amb titular de fons i a la neurona: “Les notícies que afecten les estructures més profundes són les més silenciades” . Abans, si voleu, podeu veure
el vídeo coral del 10è aniversari, que ha reeixit a la xarxa


JOAN VILA, PRESIDENT DEL GRUP DE PERIODISTES RAMON BARNILS 

 

“Les
notícies que afecten les estructures 

més
profundes són les més silenciades” 

 

Periodista
i professor, Joan Vila i Triadú és, des del juny de 2009, el president del Grup
de Periodistes Ramon
Barnils (GPRB), un grup que celebrarà el desè aniversari de
la seva constitució el divendres 1 de juliol a Barcelona. Espai col·lectiu,
l’entrevistem el penúltim dia de la seva presidència, que recaurà en un nou
company el dimecres 29 de juny, després de l’assemblea general. 

 

Per què
‘Els silencis mediàtics de 2010’? 

Com un
pas més de la nostra tasca. Des de Media.cat, l’Observatori Crític dels Mitjans
que vam impulsar el 2009, ja havíem publicat dotze informes monogràfics sobre
cobertures informatives específiques, mig miler d’apunts breus i centenars
d’enllaços cap a articles i reportatges sobre el rol dels media. L’Anuari,
doncs, és concebut com com un servei més: un document, amb voluntat de
continuïtat i d’esdevenir anual, que reculli els temes silenciats o tractats
més insuficientment. La idea original era oferir només una versió digital, però
fruit del suport constant de la Fundació ESCACC i de la col·laboració, en aquesta
edició, del Col·legi de Periodistes, també ha vist la llum en paper. 


Per què creus que aquestes informacions es van silenciar o no es van tractar
prou bé? 

En termes
generals, perquè tots elles són sobre temes incòmodes i remeten a les
estructures més profundes de la nostra societat, les més silenciades. Incòmodes
i polèmics per als que tenen una visió immobilista i acomodada de la societat,
és clar. Però aquesta és una dinàmica negativa que afecta totes les democràcies
occidentals. Alguns pensen que és millor passar-hi ràpidament, de puntetes,
sense aprofundir-hi gaire. Nosaltres no. Pensem en clau de qualitat, de rigor,
de compromís. 


Dotze temes escollits per un 2010  intens. 

Sí.
Tractats des de la informació pura i dura i, alhora, de forma amena i
accessible. Perquè arribin d’una forma accessible i facilitin claus de
comprensió. Elaborats quasi tots per membres del GPRB, alguns especialitzats en
la matèria tractada, cal destacar que cada article va acompanyat d’una anàlisi
crítica del tractament mediàtic rebut i de recursos bibliogràfics addicionals,
per poder aprofundir-hi més. 


I amb quins criteris va ser la tria? 

La tria
la vam fer al consell de redacció de Media.cat davant un primer llançat de fins
a 80 temes. La selecció es va fer provant de consensuar quins havien estat els
més ocultats i des d’una perspectiva de país, d’espai comunicatiu català.
Personalment, de memòria, recordo alguns dels altres temes: el secretisme vers
la salut del rei, el fet de menystenir les raons de les protestes davant la
visita del papa Benet VI, l’arraconament informatiu d’una experiència social
reeixida com el segon Fòrum Social Català o l’homenatge encobert a Carrero
Blanco dispensat per l’executiu basc, en el marc d’un acte de record a totes
les víctimes d’ETA. 


I la valoració? 

Satisfets,
però des de la
modèstia. Tenim referents i referències d’altres països, però
no gosem comparar-nos ara per ara. Ha estat un primer pas, una petita aportació
que esperem podem millorar any rere any. Un estri útil que volem que enriqueixi
i que vagi paral·lel a la tasca que desenvolupa Media.cat com a observatori
crític dels mitjans. Un portal conegut ara entre molts periodistes i actius del
teixit associatiu i la societat civil, però que encara pot créixer molt en
projecció social. Més encara quan el que defensa és la dignitat de la professió
i quan és concebuda com una eina de transparència informativa i reflexió
crítica, imprescindibles en tota democràcia. 


Què amenaça, avui, la dignitat de la professió? 

En
primera instància, la crisi i la situació socioeconòmica, especialment greu en
l’àmbit de la
comunicació. Parlar de qualitat, de feina ben feta i de
responsabilitat informativa enmig de la precarietat és molt complex. L’altre
risc, segurament, és la celeritat dels nostres dies: la immediatesa o la
rapidesa és una porta oberta a la poca profunditat. Hem de ser ràpids, és clar,
però sense perdre rigor ni capacitat de contrastar ni deixar d’escoltar totes
les veus. Cal no deixar-nos-en cap. Cal no autocensurar-nos. 


L’anuari arriba tot just amb el desè aniversari del GPRB. Quina lectura en fas? 

Molt
positiva. En retrospectiva,  érem 30 periodistes el 2001, en un espai
senzill i modest de trobada i debat. Avui, som més de 70, amb presència diària
i permanent i havent-nos dotat d’estris sòlids. En un país amb més de 6.000
periodistes, cal dir-ho. Però més de 70 periodistes afins que ens afaiçona el
país, la professió i el compromís. Periodistes associats per a la defensa
cabdal d’un periodisme honest, rigorós, d’investigació i de qualitat, que és a
la base del periodisme que exercia Ramon Barnils. Des d’una defensa contundent
que ens faci menys vulnerables i menys vulnerable el periodisme. Vindicant una
pràctica professional més lliure, més autocrítica, menys rutinària i menys
seguidista. 

 

 

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.