estirant del fil...

Bocins, retalls i pedaços de crisi. Mentre els Mossos proven des de primera hora del matí de desallotjar L’Encoberta de Sants, arriba la Directa 224. Amb un fil al fil del Pla Bolonya, a casa nostra i dos anys després: la lenta però corcant metàstasi neoliberal contra una universitat ja desfigurada en la seva funció social. En Nico Luppo s’endinsa en l’impacte de la reforma -augment de taxes, compartimenció del coneixement, especialització estanca, acarnissada competivitat interuniversitària, I+D orientat a l’empresa gairebé de franc- amb una síntesi sintética: aplicar qualsevol reforma, sense recursos i en temps de crisi, només pot dur a consolidar barbaritats. Si la reforma a més, és neoliberal, campi qui pugui. Quan el mercat lliure entra a la Universitat, l’ensenyament salta per la finestra.

Però si no hi ha nit sense dia, ni escola sense contraescola, ni imposició sense resistència, en Nico dedica també una peça a la represa de les mobilitzacions estudiantils a la Universitat, rere la ressaca anti-Bolonya acumulada. Resistència que enllaça directament amb l’obertura de la Directa: que el personal sanitari pren la paraula i el carrer i que el proper 1r de maig, sortirem dels nostres carrerons per ocupar les seves avingudes, en una mobilització que arribarà fins al ghetto homogeni de classe de Pedralbes. Feia molt de temps que no passava. Travessant la frontera invisible de la desigualtat de ‘Diagonal en amunt’, arribant fins al ‘barri’ dels antisistema de veritat: els que es carreguen el sistema públic de salut, els que trinxen la protecció social, els que dissenyen la precarització de la vida. Contra els tafurers que segueixen guanyant amb la crisi, allà on es refugien els gestors de tant de frau. De tanta estafa. 

I si: els genolls estan per aixecar-se. Parafrasejant el periodista afroamericà Mumia Abu Jamal: oposar-se al sistema de retallades no és una bogeria. Allò que és una bogeria és no fer-ho.

Ps. De Boi I el Breu. Què es pot esperar d’un conseller que fa dos mesos era el màxim responsable de la patronal privada de la salut? Què fa anys que fa negoci amb la sanitat. Que arriba a la conselleria dient “la barra lliure per qui se la pugui pagar”, quina barra. Clar, ens estranyem? Quan el mercat lliure ha garantit drets socials? Si poses el llop a guarir de les gallines, passa el que passa. Boi Ruiz i la serra mecànica. Per molt que ara surti corrent a dir que no, que no se l’ha entès i que és víctima de la confusió. Au va. De víctima res. Molt més senzill. Lladre de drets. Perquè per a robar, també s’ha de saber fer. A risc de ser un lladre incompetent. Què és el que és*.

^{* Boi Ruiz estava directament implicat, juntament amb tres directius de la privada Unió Catalana d’Hospitals, amb el desviament investigat de 460.000 euros destinats a cursos de formació. La tupinada, denunciada pel sindicat CATAC-CTS, va provocar que l’Hospital Esperit Sant de Santa Coloma de Gramenet hagués de retornar 180.000 euros no justificats el 1996.}