estirant del fil...

[No escrivim èglogues] · [Bloc intermitent]

7 de novembre de 2013
1 comentari

[Camus] Estrangers en el paradís

L’autor de La pesta, L’estranger o El mite de Sisif ens ho va aclarir. Descobrint-nos —pedra amunt, pedra avall— les partícules que constitueixen l’essència de la llibertat:

“Si el somni no ens permetés anticipar un món diferent. Si la fantasia no fes possible aquesta capacitat una mica miraculosa que l’ésser humà té de clavar els ulls més enllà de la infàmia. Què podríem creure? Què podríem esperar? Què podríem estimar? 

Perquè en el fons un estima el món, a partir de la certesa que aquest món, trist món, esdevingut un camp de concentració, conté un altre món possible… O sigui que l’horror està embarassat de meravella. Si no, no tindríem aquesta certesa, a prova de bales, a prova de desencants i traïcions…

Què seria de nosaltres? En el fons, l’acte de viure és un acte sagrat de bogeria.”

Feliu
04.05.2012 | 9.20

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.