90 milions d’euros públics al MWC

Escrit fa 2 anys però de rabïuda actualitat. Res no canvia mai si res no canvia mai.

—-

El Mobile World Congress (MWC) ha arrencat avui. I arrenca un cop més en plena crisi, amb una injecció pública de 90 milions d’euros per als propers cinc anys. 30 milions d’euros de l’Ajuntament de Barcelona, 30 de la Generalitat i 30 més de l’Estat. L’aportació de fons públics va ser aprovada el dijous 16 de febrer a la comissió d’economia de l’Ajuntament, que va fer néixer la Barcelona Mobile World Capital Foundation amb 90 milions d’euros públics. La derrama econòmica va ser subscrita, per unanimitat, per totes les forces polítiques, des del PP fins a ICV.

Aquestes són les primeres dades de la despesa pública que acompanya el MWC. Al novembre, la Generalitat ja va destinar 530.000 euros addicionals a l’edició de 2012 del congrés. Ho va fer a través del programa ACC1Ó, l’agència de suport a la competitivitat de l’empresa catalana, adscrita al Departament d’Empresa. Tot plegat, però, sense dades fiables que comptabilitzin el cost públic real de l’esdeveniment. Encara no hi ha estimacions econòmiques dels dispositius especials que ja s’han desplegat –logística, reforç de seguretat, serveis de neteja, despeses de protocol– i que també aniran a càrrec de les arques públiques. Amb les dades disponibles i atenent altres esdeveniments –la visita d’un sol dia del Papa Benet XVI a Barcelona, l’octubre de 2010, va costar quatre milions d’euros públics–, aquest setmanari estima –pel cap baix– en 100 milions d’euros l’aportació mínima coneguda procedent de diferents administracions. Però, només amb l’aportació de 90 milions a la nova fundació, el MWC costarà a les arques públiques 1.712 euros cada hora durant els propers cinc anys. Oficialment, l’edició 2012 del MWC deixarà 275 milions d’euros, de forma quasi aclaparadora en el sector privat.
Un 0,14% de l’impacte econòmic estimat
Des que, el juliol passat, Barcelona va obtenir la capitalitat del congrés fins el 2018, s’ha parlat molt de l’impacte econòmic que tindria a la ciutat. Segons el consistori barceloní, el congrés aportarà 3.500 milions d’euros a la ciutat durant els propers cinc anys. La xifra contrasta amb el deute pendent de TMB –presidida pel primer tinent d’alcalde de Barcelona, Joaquim Forn– amb tota la plantilla de busos i metro: cinc milions d’euros no pagats, un dels aspectes que motivaven la vaga ja desconvocada i que representa solament un 0,14% de l’impacte econòmic estimat del MWC. Altres fonts més optimistes, com Luís Sierra a La Vanguardia, parlen de 6.000 milions d’euros en ingressos cada any. En aquest cas, complir el que s’ha pactat al conveni de TMB –els 700 euros que es deuen a cadascuna de les 7.400 treballadores– suposaria només un 0,08% dels ingressos previstos en un any.
I és que les màximes responsables econòmiques, hostaleres i turístiques de la ciutat ja van celebrar, el juliol passat i a viva veu, la permanència del MWC a Barcelona i els ingressos privats milionaris previstos. “Hem guanyat uns altres Jocs Olímpics, és la joia de la corona del turisme de negocis”, va afirmar un directiu de la Fira de Barcelona, Agustín Cordón. “La ciutat s’ha abocat al Congrés”, sostenia el president de Vodafone Espanya, Francisco Roman. “Mai mo havia plorat tant”, afirmava Jordi Clos, del Gremi Hotels BCN, a El Periodico. El director de Telefónica Catalunya, Kim Faura, es mostrava “eufòric”. Fins i tot una nota de premsa del Departament d’Empresa recordava que es tractava d’un “turisme de negocis de classe mitjana-alta”. Remarcant la sinergia pública-privada, un pletòric Joan Gaspart, que és president de Turisme de Barcelona, anunciava: “Hem guanyat aquesta Champions”. Un suport institucional que va destacar el director executiu del Mobile World Congress, John Hoffman, que destacava “el fort suport del sector públic”. Hoffman va ser una de les primeres persones que va rebre Artur Mas, el febrer de 2011, com a nou president de la Generalitat. El mateix Hoffman que, l’endemà de la confirmació de Barcelona com a capital del mòbil, el 23 de juliol passat, sopava al Bulli de Ferran Adrià.
 
Negociacions i passadissos
A les bambolines d’una negociació global que es va fer a Londres l’estiu passat, Barcelona competia en un pols frec a frec amb ciutats com Munic, Milà o París. I les pressions no es van fer esperar. Mentre l’exministra francesa d’Economia i actual directora gerent de l’FMI, Christine Lagarde, enviava cartes a l’staff del MWC per defensar la candidatura de París, empreses com Telefónica o el FC Barcelona es decantaven obertament per la capital catalana.
Entre les exigències que es requerien a Barcelona per continuar acollint el MWC, hi concorrien la reducció dels preus dels hotels, la instal·lació –i, per tant, la modificació de la normativa vigent– d’encara més antenes de telefonia mòbil per desenvolupar connexions 4G, l’augment de la seguretat en relació als furts que patien les congressistes i més connexions directes internacionals amb l’aeroport del Prat. En aquest sentit, un article d’Ignacio del Castillo al diari econòmic Expansión recordava la sobtada fília convergent del món de les empreses de les telecomunicacions. Raó? Xavier Trias havia anunciat que derogaria el reglament actual d’instal·lació d’antenes de telefonia mòbil per facilitar i satisfer les demandes del MWC i agilitzar sense demora la ubicació de més antenes, els impactes sobre la salut de les quals han estat denunciats pel moviment veïnal i ecologista.
 
Riquesa pública privatitzada
L’impacte econòmic del congrés, però, ressegueix el clàssic ‘businnes as usua’l de la marca Barcelona. Més del mateix: les inversions –“infraestructures, xarxa de transports, acollida”, segons lloa el MWC– són públiques i els beneficis, privats. Fonamentalment, en treuen profit el sector turístic-hoteler (ja no queden places per a aquesta edició), el de la restauració i l’oci, el del comerç d’alt nivell i el del lloguer de cotxes de luxe i xòfers, així com el vol de jets privats. El que també creix, com en edicions anterior, és la demanda de serveis sexuals i el negoci del proxenetisme. Treballadors sexuals d’arreu de l’Estat han arribat a Barcelona i, segons informa Àlex Recolons de l’ACN –que cita declaracions del gerent del Club Felina- “la demanda de sortides a hotels s’incrementa en un 200%”. El 50% de les sortides anuals d’aquest club –entre 160 i 1500 euros- es concentren en aquests dies. El gerent també declara que aquesta “és per nosaltres la fira més important de l’any” i que en quatre dies factura el mateix que facturen habitualment en 3 o 4 setmanes.
Respecte la recurrent creació d’ocupació, es creen 6.000 llocs de treball temporal i precari: minijobs en tota regla, per un sector turístic que es prepara per acollir 60.000 persones. Entre elles, 3.000 alts càrrecs executius, presidentes i conselleres delegades de les principals multinacionals del sector. També hi haurà 1.400 expositors i 2.900 periodistes acreditades. Tenint en compte que es tracta d’un “esdeveniment d’excepcional interès públic”, com ho rebateja l’Estat, cal recordar que el preu d’inscripció –pels núvols– oscil·la entre els 700 i els 4.999 euros.
El Mobile World Congress és, finalment, una iniciativa del Groupe Speciale Mobile Association, el totpoderós lobby mundial de la telefonia mòbil, que aplega les companyies multinacionals més grans, 800 operadores de telefonia mòbil i 200 empreses de 219 països. A la cúpula, hi consten 25 càrrecs directius de les principals empreses globals, entre ells, el responsable de la italiana Telecom i vicepresident de la banca d’inversions Rotschild, Franco Bernabé, i també grans magnats d’emporis comunicatius com Bil Hague (AT&T), Jean-Paul Cottet (France Telecom), Sha Yuejia (China Mobile), Alexander Popovskiy (MTS Russia) o Nasser Narafih (de la qatariana Qtel).
La setmana passada, el director executiu de GSMA, John Hoffman, va enviar una carta a totes les persones inscrites on informava de la vaga de TMB. A la missiva, recordava que el lobby GSMA, des de l’anunci de la vaga a TMB, tenia instal·lats a Barcelona alts executius que es reunien i assessoraven constantment funcionariat de l’Ajuntament, de la Generalitat, del Ministeri d’Indústria i dels cossos policials. John Hoffman informava que ja s’havia enllestit un pla alternatiu de contingència –que contempla, entre d’altres coses, transport privat des dels hotels i, fins i tot, helicòpters– per si la vaga de TMB no es desconvocava, perquè no tingués “cap impacte” en el MWC. La carta cloïa anunciant que l’Ajuntament de Barcelona ha ofert “garanties fermes” que el congrés transcorrerà “de forma segura i sense interrupcions”.
Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *