estirant del fil...

[No escrivim èglogues] · [Bloc intermitent]

6 de novembre de 2013
1 comentari

Foam? Quina és i d’on ve la nova munició…

Davant la notícia de la prohibició de bales de goma el 30 d’abril de 2014 i les preguntes i dubtes que corren per la xarxa, sobre la munició substitutòria, aquí va l’article que vam publica a la Directa 218, el 2 de març de 2011, sobre els nous projectils de foam. Tecnologia militar punta, proveïdors de l’OTAN, distribuïda a Catalunya per una “empresa de joguines” i amb riscos associats a la inhabilitació muscular.

BALES DE GOMA I BALES DE FOAM// Nou armament per als Mossos d’Esquadra

La militarització de l’ordre públic que, des de 2001, denuncien organismes de defensa dels drets humans disposa des de la setmana passada d’una nova prova que l’acredita. L’ús de tecnologia militar punta amb fins repressius aplicada a conflictes socials i urbans torna a confirmar la paradoxa que l’exèrcit cada cop es policialitza més i que les policies segueixen militaritzant-se. En un discurs aplastant de neutralització i aïllament d’aquelles persones catalogades com enemigues o desviades: munició militar per a la tolerància zero policial.

Tecnologia militar punta per a la repressió al carrer

La nova munició dels Mossos adapta un llançador militar de granades d’origen suís, subministrat per l’empresa militar suïssa B&T, proveïdora de l’OTAN

La incorporació reconeix implícitament, rere dècades de lesions, la lesivitat indiscriminada de les pilotes de goma, de les que no es prescindeix

David Fernàndez | Directa – De les velles pilotes de goma a disposar, també, de noves pilotes de golf. La passada setmana es va fer públic, a través d’una exclusiva controlada a l’Agència Catalana de Notícies, que el Departament d’Interior va adquirir fa mesos entre 10 i 15 subfusells LL-06 de l’armamentística suïssa B&T (Brügger & Thomet). La nova adquisició repressiva de Mossos d’Esquadra no limita els actuals dispositius antiavalots de la Brigada Mòbil, sinó que els amplia. La voluntat és disposar d’un estri més precís en la repressió d’aldarulls i enfrontaments al carrer. L’adquisició no anul·la en cap cas les actuals piloteres de goma –les italianes Franchi PA6 i Fabarm SDASS i la nord-americana Remington 870-, que seguiran sent utilitzades pels Mossos d’Esquadra com a darrer recurs. La nova munició, pendent de canvis reglamentaris i d’un Protocol Normalitzat de Treball (PNT) que la instauri i gradui l’ús que pertoqui a cada munició, podria ser operativa ben aviat. També ha trascendit que la Guàrdia Civil i la policia espanyola estudien la seva adquisició, però els Mossos són el primer cos estatal en adquirir-la.

I+D militar suís
L’origen de la nova munició rau en la petició expressa que la policia francesa va cursar a la suïssa B&T per tal que desenvolupés un estri més precís en la repressió de multiuds. La policia gal·la va realitzar la sol·licitud després del toc de queda excepcional que es va decretar arran de la revolta de les banlieues, la tardor del 2005, i de l’enorme lesivitat que produïa la munició que empraven: cartutxos que dispersaven a cada tret vuit microprojectils i un de central. L’empresa va aplicar aleshores tecnologia militar punta, reconvertint un subfusell militar de granades –que l’exèrcit portguès empra a Afganistan– per aplicar-lo als conflictes urbans. L’arma és capaç d’impactar, disparada per un tirador expert, en un objectiu de 15 cm a 50 metres de distància. Arriba a disparar 20 projectils per minut.

La fabricant B&T és una empresa suïssa puntera en tecnologia militar, exportadora d’armes i proveïdora habitual de l’OTAN. Amb seu a Thun i 30 treballadors, els seus productes estrella són la metralleta MP9, el rifle de franctirador APR308 i el llançador de granades GL06. L’adaptació a la repressió al carrer d’aquest llançagranades, rebatejada com LL-06, és l’adquisició que ha fet Interior. El llançagranades incorpora la denomincació LL-Less Letal (Lesivitat Menor) i els seus distribuïdors comercials destaquen una precisió que “permet fer microcirugia” al carrer. 

Inhibició muscular

El projectil emprat, de 40×46 milímetres, és similar a una pilota de golf i està recobert de ‘foam’, una espuma viscoelàstica de poliuretà d’alta densitat. L’impacte de la nova pilota a la cama produeix inhibició muscular immediata i paralitza la persona, que no pot caminar fins al cap d’un minut: la coixera posterior es perllonga durant dies i les seqüeles podem durar fins a 45 dies. El preu de la munició no s’ha pas fet públic, però els projectils estan catalogats com SIR (Safe Impact Round, impacte salvant l’entorn), un reconeixement explícit que les pilotes de goma generaven cops indiscriminats i descontrolats del tot. Una realitat negada reiteradament.

El juny de 2010, en una roda de premsa a l’Ajuntament de Barcelona al costat de la regidora Assumpte Escarp arran del cas Vilaró, Joan Delort, aleshores Secretari de Seguretat, va respondre a preguntes de la Directa que “Interior no es replantejeria l’ús de pilotes de goma” i que a l’Estat francès, la munició octagonal emprada era més lesiva perquè era d’un calibre inferior. Un any després, Interior ha seguit les passes de la policia francesa i ha anunciat la nova adquisició. Justament quan l’Associació Stop Bales de Goma havia aconseguit reobrir el debat sobre els danys provocats per les pilotes de goma. En declaracions a la Directa, Jorge del Cura, portaveu de la Coordinadora per a la Prevenció i Denúncia de la Tortura, ha demanat “màxima cautela” i ha advertit que “no es renuncia pas a les pilotes de goma, malgrat se’ns dóna la raó en el que des de fa anys hem estat denunciant: els centenars de persones ferides, greus i lleus, pel seu impacte”.


[El proveïdor]
Andreu Soler Associats: una distribuïdora dedicada a “les joguines”

Sarcasmes incomprensibles, Andreu Soler Associats, l’empresa que distribueix a l’Estat espanyol el subfusell i la nova munició de B&T, tenia reconeguda el 2009 una activitat econòmica classificada com “comerç al detall de joguines, articles d’esport, roba de vestir, armes i cartutxeria”. A la classificació estandar industrial (SIC), hi consta catalogada avui com “jogueteria”. Malgrat faci negoci amb material repressiu.

De l’empresa, ubicada a la carretera de Sant Feliu de L’Ametlla del Vallès, n’és propietari únic Andreu Manel Soler Mercadal, que distribueix en exclusiva, des de 2005, les polèmiques pistoles Tasser (elèctriques) o les porres extensibles ASP. Interior va adquirir 4.852 unitats d’aquestes porres el 2008, per valor de 142.000 euros. A la web d’Andreu Soler Associats s’ofereix, sota el lema “Apoyo a nuestras tropas”, descomptes per als militars espanyols que vagin “a zona” (Afganistan). Soler Associats distribueix també accesoris de precisió, lasers, kubotans amb sprai paralitzant incorporat i tota mena d’articles policials i militars. L’empresa edita la revista ‘Tactical’, sobre armament policial. La web dedica especial atenció a insistir en el fet que la pistola Taser no mata. Un informe de 2009 d’Amnistia Internacional, però, quantificava en 397 les persones mortes al món per l’acció letal de la pistola elèctrica. El passat desembre es va produir a l’Estat francès la primera víctima mortal: un ciutadà de Malí que va rebre dues descàrregues de 50.000 volts. Fins i tot, José Maria Benito, portaveu del Sindicat Unificat de Policia (SUP), en qüestiona la seguretat: “la descàrrega elèctrica pot tenir efectes molt diferents segons la complexió física de la persona i el seu estat de salut: està contrastat que, en ocasions, ha provocat la mort”. Els Mossos només disposen de Taser, els Grups Especials d’Intervenció (GEI), el grup d’elit.

[La reacció corporativa]
Antoni Castejón (SME): “l’actual escopeta funciona molt bé”

El portaveu del Sindicat de Mossos d’Esquadra (SME-CCOO), Antoni Castejón, va insistir la setmana passada en què la nova munició “no és en cap cas substitutiva” de les llançadores de pilotes de goma, sobre les que diu “que funcionen molt bé, tant pel soroll com pels efectes que té”. El portaveu, que va ser escopeter de la Brigada Mòbil anys enrere, valora molt positivament la nova adquisició “perquè no és un canvi, és un plus”; admet que “anirà molt bé quan els covards, perquè no tenen altre nom, es camuflin entre la gent”; i celebra que s’ampliï l’arsenal disponible. Castejón és el mateix portaveu que va negar insistenment, durant les càrregues AntiBolonya del març de 2009, que un menor de 10 anys hagués resultat ferit. La FAVB va fer públic el part mèdic i Castejon va emmudir. Dilluns passat, a Catalunya Ràdio, un altra portaveu dels sindicats, David Miquel (SPC), va referir-se a les lesions de les pilotes afirmant que “malauradament, els accidents es produeixen”.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.