estirant del fil...

El conseller Espadaler i el director dels Mossos, Manel Prat, han insistit eixa setmana que no pensen renunciar a seguir utilitzant-les, com ja fa més de mitja Europa. Europa que no les ha prohibit. Simplement les ha deixat d’emprar. Al Parlament, mentrimentres, la recentment constituïda Comissió d’Estudi sobre Models d’Ordre Públic i Materials Antiavalots –nascuda de l’impuls dels moviments socials que exigeixen la prohibició definitiva de les bales de goma– deixa reflexions imprescindibles,  contradiccions insalvables i una sòlida evidencia empírica. La bàsica: que la màxima i principal responsabilitat és política. Són ells qui ordenen disparar un projectil que no saben contra què, contra qui, impactarà.

Diu el proverbi àrab que qui vol fer alguna cosa cerca un estri i qui no, una excusa. L’excusa de la setmana és l’il·lusionisme prestidigitador de Manel Prat anunciant que una sola tanqueta amb canó d’aigua, comprada fa 20 anys, resoldrà problemàtiques relacionades directamente amb el conflicte social i l’ordre públic. I amb una impossible pau social, inexistent en un país amb el 30% de la població a les portes de l’exclusió social. Termodinàmica repressiva de la crisi: es disparen bales de goma i pots de fum perquè es dispara la pobresa, la desigualtat i l’exclusió social. I sí i també. En el país on la verge és negra, el goril·la és blanc i Déu és un futbolista fiscalment fraudulent, les pilotes es continuen disparant enfora. Obligant-nos a combregar amb rodes de molí. Ens disciplinen a escandalitzar-nos per l’espectularitat puntual de l’aparador trencat d’un banc. Per fer-nos oblidar la brutalitat econòmica que cada dia es decideix en el seu consell d’administració. Metàstasi de la desigualtat i el cínic doble raser habitual. Hi ha qui trinxa vidres un dia, certament. Però hi ha qui trinxa vides tots els dies de l’any. Impunement.

Debats malbarrejats per reduir el debat sobre les bales de goma a la confrontació dual manifestant/policia. I no. Qui dispara les bales de goma, sempre, és el polític de torn. Es digui Saura, Puig o Espadaler. Tisores a base de porres. Mentre el problema i dilema resta irresolt: que mai més una persona quedi cega per bala de goma. Que mai més un agent dispari bales perdudes. Vell problema amb vell lema: mai més enlloc contra ningú. I fàcil solució: prou pilotes, stop impunitat. Al segle XXI. / DF

[La Voz Política, El Mundo-Catalunya, diumenge 16 de juny de 2013] · [Nota. Cada diumenge, El Mundo-Catalunya cedeix rotativament la secció ‘La Voz Política’ a un dels set grups parlamentaris]