estirant del fil...

[No escrivim èglogues] · [Bloc intermitent]

25 de febrer de 2013
6 comentaris

[Autocrítica i crítica] Cinc apunts ràpids

 

[Òbviament, el titular del tuit que et duu a aquest article és absolutament fals. Mai he treballat per Método 3 ni mai vam participar en el complot contra JFK. És només una provocació pura per demostrar com de cridaners, simplistes, barroers i reduccionistes són alguns titulars. La dictadura del titular, vaja. I per provar, sobretot, de fer blanc sobre negre sobre la notícia d’ahir]

****

 Tot acte ens descobreix” · Montaigne

1. Seqüències d’un diumenge al capvespre.

Finalment, cas resolt. I resolt del tot. Sense escletxes ni llacunes. “Tot aclarit” gràcies a la transparència i exactitud del comunicat de la CUP de Valls d’ahir la tarda. Tres seqüències consecutives penso que són ben destacables:

  • Dissabte la CUP de Valls comunica els fets a l’alcalde

  • Diumenge la premsa local se’n fa ressò (no cal lligar gaire caps atenent a la comunicació prèvia feta a l’alcalde dissabte) i la CUP de Valls s’explica i ho explica tot, publicant l’informe, el cost i les causes. Era el que pertocava.

  • Dilluns, cas tancat. Del tot. I torn imprescindible de les reflexions crítiques.

Cas tancat, si. I síntesi breu: arran del debat sobre un nou POUM (Pla d’Ordenació Urbanística) i el risc de tupinades especulatives i interessos creuats, la bona gent de la CUP de Valls va contractar, un sol cop, els serveis de Método 3 per accedir a dades públiques. L’any 2010, sense saber ni qui contractaven. Per a fer aquell buidatge d’interessos en base a registres públics, els advocats van oferir tres empreses diferents. La tria va ser aleatòria, però sí, es va triar Método 3. Podria haver estat qualsevol altra. Que no fan cap investigació personal ni cap espionatge polític: fan un recull compil·latori de dades públiques disponibles als registres existents. Uns registres, s’ha dit ben poc, que confirmen parcialment les sospites de la CUP: el 2005 familiars de l’alcalde impulsen una mercantil amb interessos i operacions immobiliàries, el 2007 Batet accedeix a Urbanisme, el 2008 és escollit alcalde i el 2010 s’impulsa el POUM. Res més fins avui: la crisi ha allargat el procés de revisió del POUM, que tot just ara comença.

Primera reflexió immediata. Amb una Llei de Transparència efectiva que no tenim, això no hagués passat: el cas també demostra la fragilitat i precarietat amb la que treballa el municipalisme transformador i, prou que ho sabem, la corrupció no és tonta. S’articula i es vertebra a través de tapadores, familiars i altres testaferros.

Segona reflexió. Si tots els “escàndols” es resolguessin amb aquesta celeritat, en a penes 2 hores i un bon comunicat transparent, un altre país tindríem. Ara només caldria que els altres contractadors de Mètodo 3 (els que ho han fet de forma sistemàtica, perllongada en el temps i en l’espai i amb finalitats ben diferents i massa fosques) fessin públics els informes que van encarregar. La CUP de Valls ho pot fer amb la consciència tranquil·la (perquè cercava la defensa d’interessos col·lectius) i des de l’ensurt innegable (quan va saber qui i què era Método dos anys després). Altres no.

2. Investigar la corrupció, provar d’evitar-la, és un deure.

Com a periodista, he consultat mil cops el registre mercantil, el civil i el de la propietat, entre d’altres bases de dades públiques i accessibles. I ho seguirem fent, només faltaria. Però pretendre barrejar espionatge polític amb investigació econòmica per escatir col·lisió d’interessos público-privats és surreal. Si espiar és inacceptable, investigar és imprescindible. Dos casos ben recents:

  • Arran de la privatització de la gestió de l’Aigua hem sabut que el president de l’empresa afavorida (Acciona) és el president del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de la Generalitat de Catalunya. #oletu Algú es pensa que s’ha sabut sense contrastar dades mercantils? 

  • Ahir es feia públic a ‘El País’ la ubicació i treball de l’ultradretà Hellin que l’Estat espanyol tan bé protegeix i empara. En el mateix article el periodista informava que ho havia esbrinat accedint al Registre Civil i la modificació de les dades introduïdes el 1996. És a dir, investigant. No hi ha pas cap altre manera. 


3. Anecdòtic i puntual vs sistèmic i quotidià

En perspectiva de 12 hores, resulta obvi que la relació de la CUP de Valls amb Mètodo 3 queda reduïda a un fet puntual, gairebé accidental. Què és purament fortuïta, políticament casual (desconeixença de que era Método 3 el 2010, com el 99% del país) i socialment motivada (recerca d’informació contra la corrupció urbanística). Entre la bona fe contrastada d’investigar i el desconeixement ingenu de a qui contractaven, això rai. No és pas reconfortant ni recomfortant vist des d’aquest 2013. Sobra dir-ho. I els primers que ho saben són la pròpia CUP de Valls, que, per cert, l’estiu passat ja denunciaven la manca de transparència de l’Ajuntament de Valls: 

(Sobre espionatge polític no me’n puc estar de dir que a l’esquerra independentista i els moviments socials estan sota permanent estat de control i vigilància: dia rere dia, d’ofici, amb recursos públics i pràctiques il·legals. Que li ho demanin a l’ordinador Duque de Ahumada de la Guàrdia Civil, al Grup 6 del Cos Nacional de Policia espanyola o a les bases BDT e Investor de la Divisió d’Informació dels Mossos d’Esquadra. Des del gener de 2011, cap responsable d’Interior ha sabut explicar, motivar i raonar perquè aquell gener els Mossos van comunicar a la premsa que de 418 manifestants pacífics identificats en la protesta contra la reforma de les pensions “178 són antisistema, 39 indeendentistes i 19 anarquistes”…. ho posa al DNI?)

4. Método 3

De fet, insistim-hi. Va ser Método 3 com podria haver estat qualsevol altra. Aquí rau l’únic motiu del maldecap: el qui. El què, el quan, els perquès de la CUP de Valls són inqüestionables. Ara bé, hi ha petites consultores econòmiques, de prestigi i solvents, que ofereixen aquest servei. Fins i tot via web. Jo estic abonat fa 14 anys a una per tarifes ben mòdiques. D’altra banda, cal dir-ho, Mètodo 3 és d’una qualitat pèssima: les seves investigacions són globus especulatius i gairebé sempre barroeres; fan negoci i venen allò que el client vol escoltar. Tenyits de la falsa mística dels “anacletos”. Clar, no calen agències de detectius, certament: amb consultores n’hi ha prou. De fet, es contracta a Método 3 en la seva vessant de consultora no pas encomanant espionatges. I hi ha més encara. Es pot anar directament als registres (que és més temps, recurs escàs, i és més lent). Aprenent a aprendre: hem de confiar més en les pròpies forces i recursos. Més encara quan el periodisme alternatiu, crític i deontològic a casa nostra no para de créixer i de furgar. Però avui, en la deriva que vivim, tant important és el què fem com el com ho fem. Lliçó apresa un cop més. Hem de millorar. I molt. I aprendre sempre. Que s’aprèn més del errors que dels encerts; més de les crítiques que dels perillosos afalacs.

5. Miralls.


En l’encert habitual i el desencert involuntari puntual, amb la @cupvalls sempre. Sempre. Amb tota l’estima i la solidaritat i la complicitat. Un bon mirall col·lectiu és la CUP de Reus. Com es va fer dimitir Josep Prat arran del cas Innova? Doncs feina de formigueta investigadora. Si: investiguem el poder i la seva opacitat. Cada dia i cada minut i cada segon.

Procedent corol·lari mediàtic


En tots els sentits, la regeneració democràtica que aquests dies s’invoca també afecta, i de quina manera, la regeneració periodística. Si ahir, certament, va haver-hi exemples diàfans d’aquella mala praxi de “no deixis de que la realitat t’espatlli un bon titular” i exemples clars del pimpampum polític. Que alguns mitjans, amb esbiaix sensacionalista i necessitat de titular grogenc, equiparin la necessitat d’investigar la corrupció urbanística amb una inexistent justificació de contractar Método 3 és, senzillament, demencial i antideontòlogic. Em recorden una intempestiva de Gregorio Morán el 2003, quan a propòsit de l’Operació Dixan, aquell sabó de rentadora presentat com àntrax, va escriure:

El *** anónimo del Ministerio del Interior que redactó la nota debería ser destituido y juzgado. Y los periodistas que lo copiaron deberían volver a la Facultad de Periodismo” (pdf aquí)

Sia com sia. Mètodo 3, mai més. Enlloc. Contra ningú.

Postdata. Del tsunami de tuits, i amb un tímid somriure, em quedo amb dos. Del Roger Palà i de l’Albert Grimau.

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. La cosa no és que aleshores en general la gent no sabera qui era Metodo3, això tant fa. Qui els recomanà sí ho sabria, i qui accepta contractar-los també. Quan no cal cap consultora, és tan senzill com seure davant un ordinador, entrar a la web de registradores.es i demanar una nota de localització de bens a nom de X.

    Qualsevol advocat sap això.

    La cosa se n’ha eixit de mare, però havera estat molt més senzill reconèixer l’errada, sense intentar justificar-la.

  2. He llegit tota aquesta entrada i la veritat, em sembla que la persona que l’ha escrita no coneix a cap membre de la CUP de Valls, i sobretot, els que veritablement mouen els fils de l’organització, que tampoc són tants.
    Potser sí que no sabien a qui feien l’encàrrec, pero la motivació veritable, evidentment que els que estan darrera de la CUP la sabien.
  3. Per a fer feines de recerca i buidatge d’informació, i posterior redacció de continguts a partir d’aquesta informació, hi ha una professió que ho fa de forma magnífica, eficient, pulcre i discreta: els bibliotecaris-documentalistes… i no cal contractar ni agències d’investigació ni res de res… Us ho dic…
  4. Hola

    La CUP està fent bandera de l’austeritat i de la racionalització dels diners de què disposa aquesta formació, i també parla de limitar els sous dels regidors i regidores. És una autèntica vergonya que aquests regidors s’hagin gastat 1.770 euros per fer aquesta investigació: a l’informe, es diu que s’adjunten notes simples a l’anex 7; senyors i senyores, les notes simples les pot aconseguir qualsevol persona anant als registres de la propietat!!!! Flipo!!! Què pasa, que heu anat a donar diners a una empresa privada de detectius que està plena d’ex-policies i de persones que no sabem ben bé si formen o han format part de l’estructura represiva de l’Estat? Què pasa, que us fa mandra fer aquesta investigació?, si la meitat de coses que recull l’informe es poden trobar fent recerques al Google o mirant els Butlletins Oficials… però no, perquè fer-ho, si es poden agafar els tics dels altres partits polítics. Si el tarannà de la CUP és aquest, s’està traint la seva filosofia, per més que surti ara en Fernández a tapar l’expedient i a excusar el fet d’haver llençat uns diners que es podrien haver aprofitat per fer altres coses… hi ha gent que triga tres mesos en guanyar 1.700 euros, però clar, senyors de la CUP de Valls, potser per vosaltres són pocs diners.

    Apa….

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.