I ara què, Jordi Hereu?

Hi ha nits curtes i matinades llargues. I fets que ens retornen de cop a la més crua realitat exasperant; notícies irreversibles que deixen tota quotidianeïtat en tensa suspensió catatònica. Ahirnit això passava, a la mitjanit de la redacció, quan vàrem haver de fer saltar l’editorial prevista per denunciar, a contracor i des de la presó on ens tenen a totes capficades, la mort de Patri Heras, una de les cinc persones preses, injustament condemnades, pel cas 4F.
—-

Editorial Directa 226
I ara què, Jordi Hereu?

“Hi
ha moltes formes de matar:/ clavar-te un ganivet / treure’t el pa / no curar-te
d’una malaltia / empènyer-te al suïcidi…”
. Són paraules de Bertolt Brecht, a
propòsit del repertori criminal del que disposa l’Estat. Aquest editorial neix
al llindar de la mitjanit: quan la més crua realitat aturava totes les màquines
sense temps per redactar, entre la ràbia i la impotència, cap notícia.

Ahir
al capvespre, la jove
Patri Heras, una de les cinc condemnades a presó com a
conseqüència del muntatge policíac del 4F, no volia tornar a la presó. Empresonada
des de feia sis mesos a Wad Ras, en tercer grau des del gener, ahir la Patri
decidia suïcidar-se. Que alguns s’apuntin ja una osca més en la llarga llista
sinistra de les víctimes negades d’una obsessiva i embogida persecució política.
Que en aquest cas és va fonamentar en la pura revenja i en la barra lliure
repressiva. Barra lliure criminal que sabem quan va començar però no com
acabarà. Patri Heras va recórrer a totes les instàncies judicials –fins a la
petició d’indult recentment denegada– per revertir una pena de 3 anys de presó per
un hematoma a la cuixa d’un agent de la Guàrdia Urbana. Tots
els estaments van rebutjar-ho, malgrat Patri sempre va proclamar la seva
innocència.

El
més cínic i hipòcrita dels discursos oficials lamentarà avui una altra mort en
l’àmbit penitenciari que, malgrat el que no es digui, té responsables directes
i indirectes. Els impulsors de les Ordenances del Civisme, de les reformes del
Codi Penal o de la política de mà dura atiada per l’Ajuntament -que era
acusació particular- estan rere el suïcidi de Patri. Suïcidi que és mort. Mort
que és assassinat.

————–
Més informació

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *