20 de novembre de 2012
Sense categoria
1 comentari

Variants idiomàtiques

    Terrorisme lingüístic? noooo!

    El Mestre Fabra a l´hora de treballar en l´ordenació d´allò que ell en deia “la llengua nacional ” no es va donar compte de que aquesta llengua és una variant de l´aragonès oriental  o del nord est peninsular i això, ho he decobert – ara que som tan llestos – després d´analitzar el com els va a València, a Les Illes i a la Franja de Ponent.
    Ara és quan m´he adonat, de que sóm nosaltres qui anem a contracorrent!
  1. És de sentit comú! … el castellà no pot ser! per què?

    El castellà no pot ser perquè cap país pot tenir dues llengües oficials sense posar en perill la més dèbil.

    No és res personal ni res poc democràtic, els catalans de parla materna castellana o fins i tot que parlin en castellà ho han d’entendre i ho poden entendre, i ho entendran.

    No podem posar cap llengua en perill, ni el català, ni el castellà, per tant deixem-nos de tonteries i mirem on tenim els peus, mirem on som, mirem quin és el tret fonamental d’aquesta terra nostra, la nostra ànima col·lectiva.

    El castellà no pot ser oficial perquè si ho és deixarà el català indefens i en estat
    d’inanició permanent.

    El català és una llengua important com totes però el seu àmbit geogràfic i la seva població no són suficientment grans per assegurar-ne la permanència en el temps. El català com totes les llengües, unes més que altres, necessita protecció política i l’eina per fer-ho universalment és un estat.

    En principi, ja en la redacció definitiva de la nostra constitució, constarà de forma fixe i inalienable que l’única llengua oficial de la república catalana serà el català. Ho dic així perquè així ja ho tenia clar la Constitució de l’Havana i el mateix Francesc Macià.

    Si Francesc Macià i la gent d’ERC d’aleshores aixequessin el cap … ai las!

    El castellà no pot ser! No som necis, no ho hauríem de ser! No som irresponsables, no ho hauríem de ser! No som assassins de llengües i menys auto suïcides! no ho hauríem de ser!

    No matarem el català ni el condemnarem a l’austracisme!
    El català és el que dóna el sentit últim al nom de Catalunya, a la seva essència i al que ha de ser el seu estat!

    Tampoc matarem el castellà, qui pateixi per la seva desaparició té desenes de comunitats nacionals on per naturalesa i justícia és llengua oficial, a la Mediterrània, a l’Atlàntic i al Pacífic i on pot anar a viure-hi i donar-li suport que és el que fa vives les llengües.

    El català té les seves terres i països, no són gegantins però són suficients.

    No acceptarem el bilingüisme, preludi de la mort de la llengua més dèbil, més fràgil, que no vol pas dir ni menys vàlida, ni menys digne!

    El Letó a Letònia, el Castellà a Castella, l’Espanyol a Espanya i el Català a Catalunya! I cadascú a casa seva -familiar- que parli el que li plagui.

    Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció.

    ———————-

    Vegeu el darrer Power Point de Catalunya Acció:

    http://www.catalunyaaccio.org/documentacio/presentacions/PLlengua.swf

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!