14 d'abril de 2014
General
0 comentaris

Vagueries

    Escoltant la vuitena de Mahler

 

    Potser ens cal fer-ne vivència personal i fins hi tot obstinada, dels molts moments que hauríem d’allunyar-nos del nostre Jo, per a esforçar-nos – si no sabem fer-ho d’altre manera – a entendre els qui més a prop tenim, fent-ne fins hi tot, les concessions que calgui per a compartir somnis i neguits que ens obrin portes cap a un viure més agradable.

 

    Al mateix temps que ho escric, penso que no m’hauré allunyat prou del meu Jo intern per a fer-ho, perquè, passat els anys, sembla que no me n’he sortit bé del tot; hi ha gent que se m’ha allunyat i d’altre que no ho ha entès.

 

    Tornant a Mahler, més de quatre centes persones a l’escenari, déu n’hi dó! Llàstima dels estossecs però…és clar, refredats i tot hi ha gent que no s’ho han volgut perdre, i sabeu què? Que han fet bé i ho hem d’entendre!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!