19 d'agost de 2013
General
0 comentaris

Reflexions vespertines

 
  

Fixant rella i pensament

desbrossem els vells camins,

deslliurant-los dels punxents destorbs

i adequant-los per l’avenir.

 

 

    Ja de ben petits ens han fet veure que el mal existeix amb contes on i surten bruixots, o llops, o madrastres mal girbades que amb l’enginy hem de esquivar i, a l’hora de sortir de casa ens ho recordaven dient-nos, compte al parlar amb persones estranyes o si et trobes amb grups de gent exaltada o barallant-se, no t’hi acostis; érem, a l’època gris de la postguerra.

 

    Doncs sí, i tant que el mal existeix i potser l’haurem d’associar amb la condició del gènere humà. No sóc sociòleg, ni teòleg, no sóc psicòleg, i…no hi entenc de moltíssimes coses que encara avui em venen de nou, he estat capaç però, de ser prou observador i d’analitzar vivències que m’han fet veure que sí, que per molt que s’avanci en coneixements i valors el mal segueix existint i, es nodreix precisament, d’aquests coneixements i valors per a enfrontar-s’hi i servir-se’n.

 

    On sí s’avança i molt és, en el camp de la recerca tecnològica, el cultural, el sanitari, etc, no pas, en el polític, ni el financer ni l’eclesiàstic on hi estan ancorats – atrapats – als programaris de tres-cents anys de despropòsits alimentant amb aquest comportament el distanciament i la incredulitat de diverses generacions per acabar-ho amb la inevitable divorció, hi ha hagut diversos intents per modernitzar aquests estaments controlats sempre i aferrats al seu dogma, mai però, s’ha pogut travessar l’infranquejable mur com deia de despropòsits, no fos cas que s’hagués de fer cap concessió i en comptes de servir-se’n haguessin de servir.

 

    No tinc per costum, anar en contra del tot per no fer res, ara i avui però, amb un sistema obsolet i caduc que ens arrossega cap el fracàs, alguna cosa s’haurà de fer oi? Calen conceptes nous en tots els àmbits aquí, a casa nostra i traspassant fronteres també perquè el canvi ha de ser global i algun dia s’haurà de començar.

 

    Amb èpoques com l’actual, haurem d’anar en compte amb els il·luminats que apareixen pertot i acostumen a fer molt de mal – són aquells dels contes que deia al principi – amb adeptes, que acostumen a ser molts, incontrolats, i que es dediquen a fer la feina bruta desestabilitzant i aprofitant les inquietants situacions del desencís social del moment, històricament, hi ha hagut lerrouxistes, avui també n’hi ha i estan al nostre Parlament, hi ha hagut  franquistes, avui també n’hi hi ha i estan al nostre Parlament, si els deixem fer, es dediquen a encendre la guspira de l’enfrontament per trencar-ho tot i després, refer-ho de nou a la seva mesura, manipulant les pors i carregant la culpabilitat de tot l’enrenou als qui volen defensar l’statu quo que ells mai han acceptat.

 

    Si hem de posar-hi alguns noms dels qui avui han recollit el testimoni  d’aquesta inacabable cursa, hi teniu…Aznar / Camacho, Rivera / Anglada, i molts d’altres, cal però, no dedicar-hi massa temps i emprar-lo amb la feina en favor del molt que hem de fer per a sortir-nos-en de l’atzucac actual que ja en tenim prou, i no tant, en contra de res, potser…ignorar-los?

 

    Estic força atabalat perquè aquest conte de “perfídies i traïcions” vull que acabi bé, per si de cas, i amb l’esperança de que sí, que ens en sortirem, fixaré rumb cap a la Via Catalana afegint-me amb la gent que vol marcar el camí del seu propi futur.        

 

  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!