Divendres a l´Auditori Doncs sí, divendres ens endinsarem amb allò que Pau Casals deia que era, el seu “missatge de pau” missatge, que hauria de ser la nostra icona nadalenca interpretada si calgués, itinerant per els diversos auditoris del nostre país, hi haurà algú que ho faci possible?
Amb la Norma Sense més comentaris, actuem, deixem-los plantats, deixem-nos estar de punyetes i anem a la nostra. …insubmissió…in…inde…independència!!
un més dels diversos camins… Després de tants intents per regenerar el garbuix polític estatal i constatar resistències i menyspreus; resultat? Canvi de missatge per a treballar per nosaltres i dedicar-nos a veure com es pot construir una Catalunya millor i sense traumatismes perquè sí, perquè es pot fer i aquest és el
Com sempre, serà un dia amarat de sentiments positus. Doncs sí, ja tenim La Marató en marxa i només cal que us animeu per a participar-hi, serà un dia festiu per l´esperança renovada d´aquesta convocatòria anyal i, envoltant-nos de cultura, de ben segur que ens ho passarem fantàsticament bé!
i amb optmisme! Ha quedat clar que hi ha consciència de Nació i hem de fer els passos necessaris per aconseguir les estructures que ens calen perquè ens sigui reconeguda i acceptada. No ho serà – de moment – per aquest estat que es considera nació, finalment però, haurà d´admetre-ho quan Europa i el món
Ens calçarem de nou per a seguir fent camí. dels ………………………………..188 electors n´hem votat……………………..161 en favor del dret de decidir 144 la resta……………………………..13 i ara, el què ens queda per fer, deu-n´hi dó oi?
als 25 años de paz del 1964 També hi va haver amenaces jugant amb les pors de que tornaríem a ser-hi, de que els jubilats no cobrarien i que el terrabastall de malpensades ja estava servit, i ara, volen seguir sense canviar el discurs i la gent d´avui, ja no és la mateixa
Me´n calen unes altres Sí, me´n calen unes altres perquè s´han cansat de caminar sense arribar enlloc, hem caminat moltíssim i ho hem fet però, com l´ase de la sínia traspassant l´aigua cap al lloc equivocat per a regar altres conreus que no ens han aportat cap guany i deixant-nos herm el nostre territori.
Terrorisme lingüístic? noooo! El Mestre Fabra a l´hora de treballar en l´ordenació d´allò que ell en deia “la llengua nacional ” no es va donar compte de que aquesta llengua és una variant de l´aragonès oriental o del nord est peninsular i això, ho he decobert – ara que som tan llestos – després d´analitzar
Per a decidir el què volem! Amb unes paraules del Mestre Casals. “Ah, si cada home estimés amb tot el seu cor la seva terra, les seves tradicions, la seva llengua, cadascú al seu lloc, com en una orquestra,…quin acord s´obtindria!”
El concert d´enguany… El concert d´enguany, ha estat a càrrec del “Duo de Címbalo” un descobriment i una agradable experiència. Tot un regal! La consecució de notes percutides, pinçades i arpegiades sorgides dels seus címbals, han omplert de poètica musical la nostra església i la nostra més íntima sensivitat d´emocions desconegudes. Gràcies!
perquè ja comencem a tenir pressa! Aquest poema acompanyat de l´Obertura 1812 de Tchaikovsky, no us dóna ànims? http://www.youtube.com/watch?v=FxUOrizYIHs
I els molts “NOS” a Raimon i als Països Catalans Aquests 50 anys “d´aquest xicot que canta i guitarreja” com deia Joan Fuster, estan carregats d´experiències i records que han fet que avui mantinguem aquest esperit de lluita que ens cal per sortir-nos-en de tanta barbàrie d´un estat construït sobre les lleis de
El meu petit món Del més íntim espai on s´aixopluguen records i vivències d´aquest meu petit món, i tinc un recull de caixetes on s´hi encabeixen un a un, espais amables d´un recorregut on no hi caben angoixes, queixes ni retrets vers qui hi participa avui o s´en desdiu demà, ni el perquè
Calentes i grosses Doncs sí, celebrarem la festa de la Castanyada el vespre del dia 10 amb la missa a les 19h, el concert amb el Duo de Címbalo i després, la Castanyada amb pa i botifarra, vi bo … i més!