Diu…”Durant la segona meitat del segle XIX Catalunya és diferent de la resta de l’Estat espanyol, ja que compta amb llengua, cultura, tradició i cosmovisions pròpies, però sobretot és diferent perquè, globalment considerada, Catalunya és una societat moderna, industrial i urbana…”
Llavors, en el contexte de la querra civil – i aquí és on fa mal – segueix…”Les discrepàncies sorgeixen aviat. La CNT i el POUM són partidaris de mantenir les conquestes de la revolució. El govern de la Generalitat, l’ERC i el PSUC opten per reorientar l’economia i l’exèrcit. Els prosoviètics del PSUC estan especialment interessats, endemés, a liquidar els seus rivals del POUM. El maig de 1937 hi ha un enfrontament armat i obert que mina la cohesió de les forces republicanes.”
Ens parla també del contexte actual on s’està emprant l’estratègia – com sempre – d’enfrontament civil exercida des dels àmbits filofranquistes i lerrouxistes – que hi són ben presents – per a facilitar la perpetuació d’una cultura espanyola incòlume amb l’ajut incondicional d’aquesta Constitució postfranquista que els facilita tota classe de maniobres.
I diu al acabar…”La II Restauració Borbònica, concebuda des del franquisme, coarta el desenvolupament democràtic, tal com havia passat a principi del segle XX. Tot i que una part de la societat civil catalana comenca a temptejar la via sobiranista, el sistema de partits continua acatant les regles de joc de la Constitució espanyola”
I ara, parem atenció sabent on sóm, fent-nos la pregunta de si volem canviar-ho i ens hi impliquem o ho deixem només en les retòriques i les queixes que ningú escoltarà?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!