L'Estelada del Brull

      No sé el perquè però no ho tinc per costum arrencar les flors únicament per motius ornamentals o per un plaer momentani, evidentment, cal veure-les créixer com tu ho has fet fins ara i, malauradament aquest creixement ha quedat estroncat amb aquest imprevisible esquinçall.

      He patit malvestats de tota mena i de sempre les he afrontat i m´han enfortit fins al punt de creure´m que m´havia tornat insensible. Fins veure´t com t´apagaves no ho he sabut, fins avui, quan gran és aquest patiment, aquest gran dolor del perdre´t sens poder bescanviar els nostres temps i els nostres espais que a tu et tocava viure´ls! i, no he pogut fer res més que descobrir al cap de molts anys, que no he desaprès el plorar amb tot el sentiment del meu cor i, tu Lydia, després del què hem viscut, m´has fet adonar que segueixo sensible a l´afecte i l´amor, i el seguiré manifestant als qui tu també has   estimat.

      Des d´aquest poc Univers que se´ns permet veure   Lydia, obre-hi una escletxa que ens il·lumini perquè ens caldrà el teu guiatge per a seguir caminant fins al nostre retrobament.                  – albert i carme –