I de cara al món.
Què hem fet per conrear tants enemics dins i fòra de casa? D´on ha sorgit tant d´odi acumulat? Vol dir això que en una altra època, estariem altra cop en guerra oi?
Doncs com sempre, aquesta gent segueix fent-nos la guerra de diverses maneres, segueixen amb la seva guerra personal, econòmica, partidista i en contra de qualsevol dret que no sigui la imposició que han practicat a totes les seves antigues colònies i així és com ens consideren ara, una de les colònies de la perifèria.
Actualment, no podem aspirar a desenvolupar cap projecte de futur i ens han convertit en un país de joguina que el podriem representar amb un coll d´ampolla, on tota l´empenta que hi poguem administrar, queda frenada pel pas que hi queda a la sortida del broc.
Digues-li com vulguis: espanyolització dels medis de comunicació, control d´aeroports, infraestructures, serveis,econòmics -15.000 milions d´euros l´any per a enriquir-los-, fis hi tot l´ambit judicial està sota una molt justificada sospita, o sigui, ancorats en aquella España profunda, sense projectes Europeístes que ens faci valedors i participadors d´un nou concepte de país.
D´aquella desafecció que en diuen, ha arribat el moment de posar-la en pràctica però, d´una manera definitiva, de no ser així, la frustració del nostre col-lectiu, es farà patent en tots els nostres àmbits, s´apaigavaràn inèrcies i perdre´m l´autoestima.
O sigui, que ja n´hi ha prou de fer el préssec, esperonem voluntats, per a donar cos al projecte de futur que entre tots hem d´endegar si sóm capaços d´aclarir i donar cos i solidesa a idees clares i atractives, perquè no sigui la voluntat d´uns quants sinó, la voluntat d´un País en bloc i amb dirigents -que els tenim i en sortiran si cal- que amb visió de futur i amb el suport il-lusionat en l´estratègia per a un nou horitzó, podran afrontar els nous reptes que se´ls encomanarà.
( L´última d´avui; l´Ajuntament de Barcelona, diu col-laborar en la campanya d´ajut per la multa imposada a Acció Cultural del País Valencià, però a l´hora de la veritat, al què sí s´adhereix és al pacte de la gana, o sigui, bones paraules però ni un ral.
I a l´estat protector, d´Aeroport, res de res, ells ja prendran les decisions que calgui perquè nosaltres, no debem ser prou capaços de portar-ho prou bé -ei! el control -.)
Bé, que m´agradarà i molt, que quan s´hem fongui la bombeta del menjador de casa, la pugui canviar sense necessitat de demanar permís a ningú!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!