No n´hi ha per tant!
Mentre anem arrupits pel món atents a com ens parlen i amb quin to per a saber com ens hem de comportar i sense exigir els nostres drets,els qui de ben segur que no ens els respectaràn, – que els hi és força còmode -són els qui ens volen imposar les seves tesis sectàries.
La exigència,l´hem d´exercir nosaltres a les institucions,al bar,a l´etiquetatge,al restaurant,al cinema,a la televisió,a la ràdio,a les botigues,al mercat,etc.
Si no ens proposem seriosament Viure en Català,no cal que hi esmercem més temps marejant la perdiu.
Si no ens proposem seriosament Militar individual i col-lectivament,deixem-ho còrrer.
Si no ens proposem seriosament Actuar en consequència perquè "no n´hi ha per tant" o "tinguem la festa en pau"que són frases que les tinc avorrides,no cal que l´hi donem més voltes.
Després de tot plegat, tenim clar qins són els nostres drets?, n´estem covençuts?, perquè si no hi estem còmodes depenent del moment,si aquest convenciment no hi és,tampoc no cal parlar-ne més; Deixèm-ho còrrer!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!