15 de febrer de 2013
Sense categoria
0 comentaris

Antígona

 
    Passa’t pel sedàs d’Espriu


 

Creont diu…

Convé al poder sorgit d’una dura contesa

vetllar que no es revifin vestigis de caliu

                                                                      sota la cendra. Cal que dicti cruels lleis

                                                                      per mantener en silenci els llavis del vençut.

 

  Això és el que va fer el Gran Dictador i els seus escolanets que van aprendre’s molt bé la lliçó,  – avui encara – segueixen les seves directrius, obstinats i al peu de la lletra.

 

Antígona…

Digues més aviat que no t’estimo ni et respecto, però no t’odio. No, ara ja no t’odio. Els teus consells han estat fatals a la meva casa. Vares atiar les nostres discòrdies per aconseguir la corona, que ja és teva. Des d’aquest setial, pots descansar en la teva constant inquietud del poder.

 

  És en aquest context, quan s’encara al despotisme d’unes lleis injustes per a prendre’s la llibertat d’escollir sense vencedors ni vençuts – aquest és el seu criteri    desobeïnt-les per actuar d’acord a deures d’estima superior.

   Potser n’haurem de prendre nota oi?

  Ep! Antígona no és Catalunya…o sí?

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!