Creont diu…
Convé al poder sorgit d’una dura contesa
vetllar que no es revifin vestigis de caliu
sota la cendra. Cal que dicti cruels lleis
per mantener en silenci els llavis del vençut.
Això és el que va fer el Gran Dictador i els seus escolanets que van aprendre’s molt bé la lliçó, – avui encara – segueixen les seves directrius, obstinats i al peu de la lletra.
Antígona…
Digues més aviat que no t’estimo ni et respecto, però no t’odio. No, ara ja no t’odio. Els teus consells han estat fatals a la meva casa. Vares atiar les nostres discòrdies per aconseguir la corona, que ja és teva. Des d’aquest setial, pots descansar en la teva constant inquietud del poder.
Potser n’haurem de prendre nota oi?
Ep! Antígona no és Catalunya…o sí?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!