Palma Republicana

Ara fa setanta anys

Avui hi fa un dia lleig, a Bunyola. Està
tapat, no plou, però amenaça de fer-ho, i fa vent i massa fresca.
Segurament acabarà plovent, una bona arruixada.

Quin dia devia
fer avui fa exactament setanta anys?
Potser feia un bon sol, era un dia
calorós i clar, lluminós, d’aquests que, en circumstàncies normals,
aixequen la moral i conviden a la gent a sortir a fer vida al carrer, a
la plaça, a xerrar i relacionar-se. O potser feia un temps com el
d’ara: gris, fred, gèlid, tapat i trist, perventura plovia, poc o molt.
En tot cas, el temps no importava, sinó el moment: amb sol o tapat, fa
setanta anys els darrers exiliats arribaven a Argelers, les presons
s’omplien i es buidaven a ritme de metralleta, i les cunetes se
sembraven de morts. A Mallorca feia tres anys que la buidor havia
començat, des del primer dia, però la derrota de l’abril del 39, ara fa
setanta anys, va acabar per tapar l’escletxa de llum que potser des de
l’altra banda de la mar els pocs il·lusos que encara eren vius
esperaven. Al cementeri de Bunyola, com des de fa sis anys en vigília
del 14 d’abril, ens hem trobat un petit grupet, per recordar als
republicans assassiants mal enterrats a la fossa municipal, aquella
gent que, no sé si il·lusos o amb il·lusió, confiaren que era possible
destapar un present, aquell, molt gris, fred i gèlid.

A
Mallorca, la buidor continua, i la grisor no se’n va, o se’n va poc,
molt poc. Però jo som dels que creu que se’n pot arribar a anar. Haurem
de fer-ho per parts, tanmateix. Fa tres anys, amb un altre grupet, tots
joves, ens moguérem per presentar, des dels temps de la República, una
candidatura republicana, d’esquerres i transformadora. Va sortir més o
manco bé l’experiment, n’Andreu seu ara als plenaris, però a davant hi
té els sis regidors més reaccionaris que Bunyola ha conegut des de la
mort del dictador. Fa un any, per celebrar el nostre primer aniversari
de vida política municipal, férem una festesta republicana; enguany la
volíem repetir, però, quina sorpresa!, no hem tengut els permisos
corresponents per utilitzar l’edifici del Mercat. La notificació pel
permís ens va arribar aquesta mateixa setmana, i amb una sèrie de
condicions inassumibles i impossibles de complir amb només una setmana.
A mi ja no em sorprèn res, i ni tan sols m’indigna. És la lògica de la
dreta: ‘la calle es mía‘, va dir una vegada un conegut feixista; i
Bunyola viu segrestada pels del seu mateix partit. Tot quadra. Res
canvia.

De moment.

Amadeu Corbera
President d’Esquerra Bunyola

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!