ARAK, OUZO, PASTÍS, ANÍS.

Política, cultura i cuina de la Mediterrània.

Un conte desafortunat de Gerald Durrell


La lectura dels llibres que Gerald Durrell va escriure sobre els anys que va passar a Corfu amb la seva família, abans de la segona guerra mundial, fan sobreentendre un amor per allò grec que potser no és del tot real. Qui no desitjaria haver passat cinc anys de la infància en un Corfu sense turistes! Aquest tres llibres;  “La meva família i altres animals”, “Ocells, bèsties i parents”, i “El jardí dels deus”, descriuen una vida poc  convencional i assalvatjada en un entorn natural meravellós i transmeten amb eficàcia i vivesa l’esplendor el paisatge grec. Lògicament  sempre m’havia semblat que Gerald Durrell estimava no sols el mar, el sol i les oliveres gregues, sinó en general, allò grec.

Per això, la lectura, dins del recull “The picnic and Suchlike Pandemonium” (1979) del seu conte “The maiden voyage” (traducció catalana a “L’excursió i altres maremàgnums”, La Magrana 2010), em va disgustar i trasbalsar. En ell, la família Durrell fa un viatge d’Itàlia a Corfu amb un vaixell grec presumptament nou. El viatge és un desastre, el vaixell una ruïna i els grecs uns perfectes inútils: incompetents, estúpids fins ratllar l’idiotesa, maleducats, mal navegants, incapaços de servir bé l’ouzo, de fer un té com cal i (agafeu-vos fort) desconeixedors de cap cançó grega a part de “Ποτ? Την Κυριακ?” (“Poté tin kiriakí” o “Els nens del Pireu”). Una cançó a la qual l’autor professa una especial tírria.

Em va decebre en Gerald Durrell doncs vaig entendre que de Grècia sols li havien interessat els bitxos i el paisatge, i els grecs com elements del folklore, com abans a tants compatriotes seus els havien interessat únicament les runes i els marbres que van robar per al British Museum. Els grecs, simplement, eren servidors, al més pur estil colonial. En tot cas, humans de segona, respecte els britànics. Aquest conte, que francament es pot titllar de racista, em va empipar i crec que qualsevol grec que el llegís s’enfurismaria. Per desgràcia Gerald Durrell és mort i no pot disculpar-se. Ho fa la seva obra i les precioses pàgines escrites sobre Corfú, però.

Potser soc injust i hauria de rellegir els seus tres llibres grecs. Algú dirà que sols és humor: potser sí, però l’humor a costa dels altres des de la superioritat no sé si te gràcia. Si ho faig i veig que m’he equivocat, em disculparé . Per cert, ara em preocupa si en Lawrence també era tant racista com el seu germà. Ho comprovaré….

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per aviafs | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent