espai_frumentaria

D’entrada, descarto reduir-ho tot a un tòpic fraseològic del tipus “l’obra va ser rebuda amb diversitat d’opinions” o “la proposta va sorprendre”. No és que això no sigui cert, però crec que els lectors d’aquest bloc es mereixen una micona més d’aprofundiment, després d’haver seguit el procés de muntatge en les anteriors entrades.
Recorrent a la meva memòria immediata (que ja sabem que és feta també d’oblits, no solament de records), em vénen al cap alguns moments.
Un d’ells, la mateixa nit-matinada de l’estrena, quan, després de sopar as Marès anàrem a la fonda Pepe a fer dos gintònics més i veure com havia quedat de planet el solar on hi havia hagut ca ses Castellones. Dues persones m’aborden per dir-me que l’obra els havia semblat molt especial. “Especial” i “sorprenent” són per ventura dues de les paraules més usades pels espectadors que vengueren el dissabte. Les acceptam: la nostra proposta era nova. Espai_Frumentària mostrava les seves credencials al públic formenterer. Ja tocava, després de 4 anys des de la creació d’aquesta nostra/vostra associació teatral. Ho hem comentat ja en aquest bloc: ens definim com a creadors en sintonia amb la contemporaneïtat. Dic “en sintonia” per no tancar la porta a res i perquè la contemporaneïtat és una cosa molt ampla, també.
Però el que està clar és que ens agrada/motiva la poètica de la dissociació, la voladura controlada (o no) d’alguns patrons lògico-racionals, la coexistència de registres, els metallenguatges, la conversió de la tècnica en matèria escènica. En distintes intensitats, però acabam trobant en aquesta orientació de les arts escèniques un espai on compartir les nostres inquietuds.
Sé que amb això no aclarim gaire, i que ens continuaran preguntant quina punyetera relació hi ha entre una tortuga i el tramvia que apareix en les filmacions, o entre una tortuga i un raig de ketchup, o entre una tortuga i una camisa blanca d’empleat d’una sucursal de Bankia. Potser no serà fàcil explicar punt per punt tot el que hem fet i el que farem d’ara endavant. Però ens sentiríem bastant satisfets si aconseguim que les nostres propostes escèniques es visquin o es percebin no exclusivament des de la racionalitat o l’educació teatral viscuda/rebuda, sinó també amb el cor i les emocions.
Cap de tortuga es tornarà a representar a Formentera durant el primer trimestre del nou any 2013. Si tot va molt bé, se’n faran bolos i el resultat del treball d’aquests mesos anirà millorant i polint-se, incorporant nous elements. Per això consider que Cap de tortuga és encara, en certa manera, un treball en marxa, i que cal mantenir-ne aquest Diari de muntatge, que a partir d’ara s’anomenarà “quadern de treball”. Personalment, us puc dir que esper amb fruïció aquest procés i serà un gust anar-lo compartint amb vosaltres. Fins d’aquí a uns dies!

Vicent Ferrer