De Formentera a Girona
Per tot això, a Espai_Frumentària ens agrada acollir iniciatives encara en aquest estadi de formació. Ho férem amb el muntatge John W. Pain & La Sirena (vegeu post anterior) i també amb la proposta poètico-escènica T’estim perquè hi eres (de Girona a Formentera), que vàrem presentar dins la programació de la primera temporada d’El 7 a les 6, a Can Toni (La Mola) el passat 26 de febrer de 2012.
En febrer de 2012 la proposta era encara una primera provatura, amb un format que acabaria enriquint-se amb altres aportacions. Com sempre, un debat amb el públic després de l’acte va servir per comentar alguns aspectes concrets del muntatge.
T’estim perquè hi eres (de Girona a Formentera) va ser representada de nou el passat 3 de novembre a la Sala La Planeta (Girona). Es tracta, ara encara més, d’un espectacle multidisciplinar que combina poesia, imatges i música. Els textos i les imatges provenen en bona part del recull El bes de les ones, de Daniel Palomeras (poemes) i Quim Cànoves (fotografies). També inclou fotografies i textos de Lola Ortega, del llibre Gironyades. Els actors, Janot Carbonell i Romi Yanes. Música de Sergi Carbonell interpretada al piano per Jordi Sànchez. L’espectacle era produït per Guillem Terribas i dirigit per Daniel Palomeras i Janot Carbonell.
Cal assenyalar que a l’obra literària del metge de Ripoll Daniel Palomeras hi és ben present la nostra illa. El bes de les ones la col·loca com a referent exclusiu, mentre que la novel·la juvenil Els viatges de l’alba descabdella l’acció entre Torroella de Montgrí i Formentera
Text estret del programa de mà de T’estim perquè hi eres (de Girona a Formentera):
La vida ofereix trencalls tot sovint. Per aquesta raó molts l?han entès com un camí, i el seu decurs com un viatge. De tants camins, n?hem triat un: de Girona a Formentera: Un camí de mar i una història d?amor explicats amb diàlegs, imatges i música. Un breu relat de solitaris amb afany de trobar, tot ignorant allò que cerquen. Una dona i un home que l?atzar apropa i allunya. I dos escenaris: la ciutat i l?illa. Una metàfora, també, del retrobament dels d?aquí amb els d?allà i dels d?allà amb els d?aquí.
Un dels textos d’El bes de les ones, el que acompanya la imatge (“escales de varador”, de Quin Cànoves) que il·lustra aquest apunt:
Trempades cordes de lira,
partitura en clau de sol.
Les notes de blau turquesa
dansen amb goig neguitós.
Potser en qualsevol moment,
nou filles de Mnemòsine
arribaran de l’Olimp
amb el retruny d’un motor
de centenes de cavalls.
Totes les rutes del mar
duen aquí, i romandran
amb nosaltres entre restes
de vells i oblidats de naufragis.