Vaig descobrir a
Rosa Pou quan al número de setembre de l’Enderrock em van demanar que ressenyés el seu primer disc,
Entre monosíl·labs (Temps Record, 2012). Un treball que es va convertir en una grata sorpresa. Després vaig caure que ja l’havia vist en directe en l’espectacle del disc
Cançonetes per la Bressola (Enderrock Discos, 2010). Però allà era una fada enmig d’una gentada. Ara i aquí, defensa i presenta el seu projecte.
Molt recomanable!
Ha de ser una tasca difícil concentrar en paraules tan curtes tantes idees com les de la cançó que enceta el disc de
Rosa Pou: “Cap cot”. I sempre és agraït sentir-les ben acompanyades de boniques melodies que ens traslladen a un univers on l’electrònica suau recorda videojocs, cucuts i aneguets de plàstic.
Entre monosíl·labs (Temps Record, 2012) és el disc de debut d’un personatge musical que s’ha bregat tot col·laborant en projectes d’altres –
Xavi Lloses, Gerard Quintana– i que ara es presenta amb tantes aigües com les que se li ocorren a “Aigualida”. Les paraules són la joguina que utilitza aquesta cantautora empordanesa, produïda per
Lloses, amb un disc que demostra que té una gran veu i molta perspectiva. A poc a poc, frec a frec, pas a pas: una preciosa i precisa posada a escena.
Precisament un dels temes del seu disc, la musicació de “Tirallonga de monosíl·labs”, de Pere Quart, ha estat un dels sis temes finalistes del Premi Terra i Cultura (
aquí més). Un certament (amb
Llach al capdavant) que valora musicacions de poemes. Ahir
The Mamzelles,
Carles Dènia i
Saume Compte Nafas Ensemble i
Sílvia Pérez Cruz també van ser finalistes. Els guanyadors finalment van ser
Roger Mas i
Sanjosex. Enhorabona a tots!