Poc-moderna

S’acaba l’any i venen les llistes. Demà farem la tria de discos, però avui rebobinem la cinta per rescatar alguns dels posts vinculats a bonics moments del 2010. Què ha passat aquest any? De quins moments parlem? Doncs de la recent inauguració del cicle de concerts ca l’Enric, la gran final de la desena edició del Sona 9, el concert homenatge a Miguel Hernández, la inauguració de la Sala Stroika, l’especial Beatles de l’Enderrock de juliol, l’èxtasi del popArb, el concert de Mishima a can Apolo (entre el top 3, va ser emotivament espectacular), la versió menys-moderna del Primavera Sound, la fira de música al carrer de Dry Town, la primera edició del festival escenabcn.cat, la gira de 31 dies del mestre Mazoni, la cinquena edició gens-moderna dels Premis Enderrock, el premi Zàpping, el guateque o la visita de Paul Fuster. Aquests són alguns dels records que resumeixen aquest any. Però hi ha hagut algun post poc-modern, que val la pena re-trobar per re-llegir…

Alguns posts entranyables d’aquesta collita com el mític “A mi no m’agrada el rock català“, els 150.000 clics al bloc, l’oda a la Dharma, la reflexió sobre etiquetes i connotacions, el ‘ser una cançó’, l’eterna discussió de què és pop?, les claus per fer un mal disc de rock, el segon aniversari del bloc amb el corresponent redisseny, la crònica de la sessió fotogràfica per fer la portada d’Els Amics de les Arts, les 100.000 visites del bloc, el post indignat o el també polèmic Lletres d’Els Amics de les Arts.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!