Avui es repeteix la història. Des de fa 12 anys i amb Ferran Amado (en el paper de gran coordinador i pare del projecte) al capdavant, el Sona 9 arriba a la seva recta final. La d’avui serà una nit intensa, la gran final, protagonitzada pels premiats i la música en directe. Una nit també per veure de nou les cares (i carreres) dels finalistes i guanyadors de l’any passat. I de la descoberta d’una nova generació. La festa del Sona 9 engegarà avui a les 19 h a la Sala Apolo.
Les entrades ja han volat…
Sí, enguany s’ha abandonat el tradicional emplaçament de la Bikini per moure’s a un dels epicentres musicals de la ciutat comtal com és l’Apolo. En aquesta edició els finalistes es fan dir
Coriolà,
Empty Cage i
Patch. Els que hem anat seguint el fil del concurs podríem dir que
Coriolà fan un pop tranquil i potent, encapçalat per les cançons de Carles Chacón (molt bon compositor, sí!).
Empty Cage són un duet de Rubí: són pura adrenalina de directe, dos únics músics fen sonar l’escenari com si en fossin quatre. Blues rock de qualitat, vaja. Seguint l’ordre estrictament alfabètic, els tercers es fan dir
Patch i diuen que naveguen entre el rock més salvatge i el folk més atmosfèric. L’única veritat? El seu remarcable entusiasme musical. Tindran només 20 minuts per mostrar el seu directe. Després, gaudirem de
The Mamzelles i
Nyandú, la llavor que es va sembrar ara fa un any a la final del 2011.
El
Sona 9 ha de servir, doncs, pel que serveix: per ser aparador de noves bandes, per convertir-se en un espai on descobrir joves promeses, per posar a prova a partir de 9 mesos de concurs a totes aquelles formacions que van creixent. Esperem que per molts anys, continui sent així. Endavant les natges!