Poc-moderna

Bloc d'Elisenda Soriguera

14 de març de 2012
1 comentari

El que més ens va agradar: #PremisEDR

És curiós: normalment l’endemà dels Premis Enderrock els menys moderns corríem a escriure un text al bloc. Una contracrònica d’aquelles que tan agrada al personal, i que et donen moltes visites i et permeten explicar l’altra cara de la nit (com aquell 2010 o al 2009). Serà per l’edat (que fa que les ressaques es converteixin en mal de peus, no curables amb un simple Ibuprofén), però fins avui no hem entrat al bloc (un bloc que està més oblidat que habitualment, demanem disculpes per enèssima vegada) per explicar-vos la cara B dels Premis Enderrock. Però ja som aquí, i avui ho farem, tot explicant-vos el que més ens agrada de nits com la de dilluns…

El que més ens agrada és trobar-nos entre bambalines a Marina Rossell saludant efusivament a Santi Balmes (Love Of Lesbian) i explicant-li el dia que el va descobrir. Ens agrada topar amb Els Amics de les Arts saludant-se amb Joan Colomo, que compartia camerino amb els Obrint Pas (uns mestres, recordem-ho). Tot plegat mentre l’Anna Roig i els Chiens s’emportaven (per fi) alguna ‘e’ a casa (en la darrera ocasió la ‘e’ va ser per la Lyona, per la realització del clip “Je t’aime”), i que en Cesk col·leccioni premis. Ens agrada que La Pegatina sempre siguin tants i tan encantadors (amb aquella sobredosi de bon humor, 100% necessària), i ens encanta que Tortell Poltrona vingués a entregar un guardó (això és del que més ens agrada, tots tenim debilitats confessables). Ens agrada que David Carabén (Mishima) entregui cofoi el guardó als Quico’s + la rondalla de Pep Gimeno ‘Botifarra’ (i ens honora que els seu membres vinguts expressament des del País Valencià, es demanessin festa per poder venir a la gala), i ens agrada encara més que en Jordi Martí expliqui en aquest article d’opinió que ells van ser els triomfadors dels Premis. Ens agrada (també molt) remenar les galeries fotogràfiques (i es que el Xavi, el Juanmi i la Tatiana no van deixar de disparar) i trobar perles com aquesta (Helena + Quimi + Busquets). Ens agrada que Eric Fuentes & El Mal recollissin un premi, i llegir la crònica de la Laura. Ens agrada que The New Raemon torni encantat a entregar un guardó, com també ens agrada que en Roger Roca (director del Sputnik) se sumi a la festa, que la Gemma Ruiz i la Bibiana mai no es perdin els guardons, que el Pere ho fés tan bé i que en Ramon Gener fós tan encantador. Ens agrada que entre el públic no parem de trobar cares conegudes (com Roger Mas, els Raydibaum‘s, els fills del Sona 9 o tants d’altres). Ens agrada la complicitat que es crea entre els músics a l’hora de compartir birres quan escasseguen, i veure l’art de molts per infiltrar-se als camerinos (una tàctica evolucionada).
Però el que més ens agrada és comprovar que totes les fronteres mentals que ens creem són falses, i ho veiem amb camerinos compartits i salutacions a tort i a dret. Perquè guardonats i no-guardonats tenen ganes de ser-hi, per saludar-se i compartir un moment de festa major.

Les dues notes a peu de pàgina, diuen així:
* També ens agrada veure que cada any hi ha algun músic que és al wc (direm el pecat, però no el pecador) just en el mateix instant que la resta d’integrants de la seva banda estan recollint/entregant el guardó (imagineu-vos estar amb els pantalons baixats i sentir Pere Mas cridar-te a pujar a l’escenari. Alguna cosa se t’ha de tallar).
* I ens agrada molt que gent tan maca ens doni un cop de mà any rere any en aquesta nit. Moltes gràcies, de veritat.

  1. Em sento identificada amb els dos peus de pàgina! 🙂
    (i que consti que no era pas jo qui estava al lavabo!)

    Gràcies a vosaltres per voler-nos-hi! Un plaer!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!