Poc-moderna
Bloc d'Elisenda Soriguera
El gener sempre és un mes per fer un cop d’ull a l’any anterior i fer balanç (tot intentant sobrepassar sense suar excessivament la costa amunt). És aquella època de llistes i rànquings i prescripcions (culturals, no mèdiques). Com la llista dels Premis Enderrock (o tantes altres).
Els menys moderns som d’aquells que ens agrada escoltar què diuen i escriuen els Altres, per atorgar a alguns personatges amb nom i cognoms, el títol de prescriptors (òbviament, sense haver demanat permís a aquests Altres per dotar-los d’aquest càrrec sense sou).
Tot això és per dir que hi ha un article a l’Enderrock de març que converteix en prescriptors cares diverses i disperses, perquè ens diguin el seu The very vest of, i n’estem especialment contents. Us en fem cinc cèntims més d’aquesta proposta…
Els menys moderns som d’aquells que ens agrada escoltar què diuen i escriuen els Altres, per atorgar a alguns personatges amb nom i cognoms, el títol de prescriptors (òbviament, sense haver demanat permís a aquests Altres per dotar-los d’aquest càrrec sense sou).
Tot això és per dir que hi ha un article a l’Enderrock de març que converteix en prescriptors cares diverses i disperses, perquè ens diguin el seu The very vest of, i n’estem especialment contents. Us en fem cinc cèntims més d’aquesta proposta…
L’entradeta de l’article expica que cansats de llegir i de veure sempre les mateixes cares fent recomanacions i crítiques musicals, aquest mes la revista presenta un reportatge alternatiu al que sempre s’ha anomenat The Very Best of Last Year. En aquest cas, s’ha donat la paraula a músics i productors, poetes i periodistes, actors i escriptores que estan al cas de l’actualitat musical i també gestors culturals, perquè facin de prescriptors. Es tractava de saber quin afer musical els va frapar el darrer any: un disc, un personatge, un clip, una cançó, una performace… Són les descobertes musicals de 15 protagonistes de l’escena cultural catalana, d’aquelles que et fan obrir el navegador i començar a cercar. Prendre’n nota, vaja.
A destacar? Que Senior i el Cor Brutal hagi estat la descoberta tan de Lluís Gavaldà (Els Pets) com de l’Anna Cerdà (popArb), que la Núria Feliu citi amb entusiasme el descobriment d’Obeses i que l’escriptora Marta Rojals, hagi descobert Mishima gràcies al youtube. No desvetllarem quines són les perles del 2011 de Pere Agramunt (La Brigada), Anna Roig, Maria Coma, Miquel Àngel Landete (Senior), Dani Alegret (Els Amics), Pascal Comelade, Maika Makovski, ni les de la periodista Marta Salicrú, l’actriu Anna Bertran el poeta Josep Pedrals o el responsable de l'(a)phònica Francesc Viladiu. Però ells són els prescriptors d’aquest article, i és hora de prendre nota.
A destacar? Que Senior i el Cor Brutal hagi estat la descoberta tan de Lluís Gavaldà (Els Pets) com de l’Anna Cerdà (popArb), que la Núria Feliu citi amb entusiasme el descobriment d’Obeses i que l’escriptora Marta Rojals, hagi descobert Mishima gràcies al youtube. No desvetllarem quines són les perles del 2011 de Pere Agramunt (La Brigada), Anna Roig, Maria Coma, Miquel Àngel Landete (Senior), Dani Alegret (Els Amics), Pascal Comelade, Maika Makovski, ni les de la periodista Marta Salicrú, l’actriu Anna Bertran el poeta Josep Pedrals o el responsable de l'(a)phònica Francesc Viladiu. Però ells són els prescriptors d’aquest article, i és hora de prendre nota.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!