Poc-moderna

Diumenge passat vam gaudir d’un Ca l’Enric diferent: els protagonistes eren un quartet de músics de formació clàssica, que més enllà de les seves orquestres i projectes habituals, s’han unit per tirar endavant una nova proposta. Es fan dir Txaç, i van ocupar mig menjador per fer sonar la seva bonica música.
 

“Txaç, un concert eclèctic: quatre músics, dos violoncels, una viola, un violí, un violoncel elèctric, una veu, un ordinador, petites percussions, una mica de reggae, una mica de swing, una cançó d’amor, un tango, petites històries, alguna dansa d’aquí i d’allà, algun somriure i bones vibracions!”, així se’ns havia definit el quartet abans d’aterrar al menjador. Era la primera vegada que les enriquetes deixaven entrar a tans músics al menjador, i també la primera ocasió que la cita anava a càrrec d’instrumentistes del món de la música clàssica. El resultat va ser emotiu, bonic, sorprenent i el més important, molt agradable. 
La seva tècnica musical es va transformar en cançons precioses, ritmes alegres, i la millor de les bandes sonores per un diumenge al vespre. Amb el menjador ben atapeït, van aconseguir que connectéssim de seguida amb la seva proposta. I que tinguéssim ganes de saber-ne i sentir-los més.

Per saber-ne més, seguiu-los a Facebook i llegiu-los al bloc. I estigueu atents, que diuen que es posen a gravar…