Cançons (i Amics) familiars

Està bé que els discus et sonin familiars. Segurament és una de les claus dels grups que ara triomfen.
Allò del llapis d’Ikea i el pistatxo i que ja cansa allò de la lluna. I es com quan et poses un disc i cançó a cançó, vas recordant persona a persona.

Com quan engega el disc Bed & Breakfast d’Els Amics de les Arts i sona “Jean-Luc”, i recordes a l’Andrea (ajà), i comences a esperar l’estribillo

I amb “Liverpool” recordes al senyor Pedrolo, confesses que és una de les teves preferides, i penses en el Juan, que està a punt d’enllestir la seva versió del Mecanoscrit del segon origen. Bo.

I és el torn de “Les meves ex i tu”. La típica cançó que amb una sintonia enganxosa diu veritats horribles, però en comptes d’emprenyar-te penses amb la Mar –per allò del planeta piruleta–… Ex!

I quan sents el “Tren Transiberià”, al·lucines veient que és de les poques cançons en que el Xavi no està pendent de la càmera, i només està pendent de cantar (per cert, que dilluns passat els va aconseguir caçar saltant! Wow!).

I vas de concert i crides ‘Shawarma’!, perquè vols que soni “4-3-3”.
I quan ho fa, automàticament et ve al cap aquell dia que la Mire feia
el mateix paral·lelisme i deia que estava farta d’estar a la banqueta,
i volia sortir a jugar… “Olelé, olalà, un shawarma amb tu, és el
millor que hi ha”. Brutal.

Amb “Exercici seixanta” mal-recordes en aquella profe de català que ens feia apendre un embarbussament sobre la ics.

I quan sents allò de la ‘tribu apache’ penses en els xuminos, que a vegades semblem uns índius.

I de cop recordes a l’Èrika que s’enfot de mi que va dir-me; “he vist un clip d’uns que semblen fills de La Trinca i voten a unes cames elàstiques”. I es veu que li van agradar…

En que totes les guapes sou cambreres o ho acabareu sent, reflexiones sobre la teva professió…

“36%” és la cançó de mun pare, l’home dels números.

I “Reykjavik” és una mica com Polònia, a “Super bon noi” recordes aquell bon noi que no es menjarà mai un rosco, i fan una altra tornada que diu ‘iaiaiaia’ i tu saps que diu ‘laieieieie’, i sona “Bed & Breakfast” i penses en…


Són els Take That catalans!


Afegeix un comentari

Respon a Jordi Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *