Poc-moderna

Bloc d'Elisenda Soriguera

9 de desembre de 2009
7 comentaris

Cançons (i Amics) familiars

Està bé que els discus et sonin familiars. Segurament és una de les claus dels grups que ara triomfen.
Allò del llapis d’Ikea i el pistatxo i que ja cansa allò de la lluna. I es com quan et poses un disc i cançó a cançó, vas recordant persona a persona.

Com quan engega el disc Bed & Breakfast d’Els Amics de les Arts i sona “Jean-Luc”, i recordes a l’Andrea (ajà), i comences a esperar l’estribillo

I amb “Liverpool” recordes al senyor Pedrolo, confesses que és una de les teves preferides, i penses en el Juan, que està a punt d’enllestir la seva versió del Mecanoscrit del segon origen. Bo.

I és el torn de “Les meves ex i tu”. La típica cançó que amb una sintonia enganxosa diu veritats horribles, però en comptes d’emprenyar-te penses amb la Mar –per allò del planeta piruleta–… Ex!

I quan sents el “Tren Transiberià”, al·lucines veient que és de les poques cançons en que el Xavi no està pendent de la càmera, i només està pendent de cantar (per cert, que dilluns passat els va aconseguir caçar saltant! Wow!).

I vas de concert i crides ‘Shawarma’!, perquè vols que soni “4-3-3”.
I quan ho fa, automàticament et ve al cap aquell dia que la Mire feia
el mateix paral·lelisme i deia que estava farta d’estar a la banqueta,
i volia sortir a jugar… “Olelé, olalà, un shawarma amb tu, és el
millor que hi ha”. Brutal.

Amb “Exercici seixanta” mal-recordes en aquella profe de català que ens feia apendre un embarbussament sobre la ics.

I quan sents allò de la ‘tribu apache’ penses en els xuminos, que a vegades semblem uns índius.

I de cop recordes a l’Èrika que s’enfot de mi que va dir-me; “he vist un clip d’uns que semblen fills de La Trinca i voten a unes cames elàstiques”. I es veu que li van agradar…

En que totes les guapes sou cambreres o ho acabareu sent, reflexiones sobre la teva professió…

“36%” és la cançó de mun pare, l’home dels números.

I “Reykjavik” és una mica com Polònia, a “Super bon noi” recordes aquell bon noi que no es menjarà mai un rosco, i fan una altra tornada que diu ‘iaiaiaia’ i tu saps que diu ‘laieieieie’, i sona “Bed & Breakfast” i penses en…


Són els Take That catalans!

  1. Doncs a mi m’ha passat tot el contrari. Fins ara els havia seguit i creia que havien fet coses interessants, en canvi el disc ha estat una decepció brutal!
    Una pena, perquè jo hi creia, però tornades com la del Kebab o lletres com la de Bola de Drac fan una mica de vergonyeta aliena.
    En salvo Jean-Luc, del disc, però és una putada perquè és la primera i després ve el que ve

  2. Em sap greu el comentari anterior perque crec que no ha entès la filosofia dels Amics que, segons el meu parer, és passar-s’ho bé i fer bones cançons (amb lletres que tot i semblar  infantils no deixen de ser inteligents) amb vivències quotidianes, buscant-li sempre el punt divertit a la vida. En fi Elisenda, no podria estar més d’acord amb tu, i crec q cada cop serem més.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!