el bloc d'Eduard Soler Cuyas

Solidaritat i Farmàcia

8 de març de 2012
General
0 comentaris

Set de cada deu dones nicaragüenques són mares abans dels 20 anys

8 DE MARÇ: DIA INTERNACIONAL DE LA DONA TREBALLADORA


El Colectivo de Mujeres de Matagalpa i Farmamundi lideren des de fa anys a Nicaragua projectes que impulsen l’accés a la salut i als drets de les dones.


Framamundi


València / Managua, 8 de març de 2012. –
 Amb motiu del Dia Internacional de la Dona treballadora, el Col·lectiu de Dones de Matagalpa (CMM) a Nicaragua i Farmamundi volen cridar l’atenció sobre la necessitat de seguir incidint en els drets de les dones , promovent polítiques en defensa de la seva salut sexual i reproductiva, evitar la violència en l’entorn familiar o impulsar la formació del lideratge comunitari.



Fa dos anys em van diagnosticar VIH positiva, tinc quatre fills, dels que m’encarrego sola perquè el meu company em va deixar.  A part de treballar, estic estudiant, perquè tinc ganes de seguir endavant. Participo en una organització i ara m’adono de moltes coses. Estic canviant, començo a sentir que sóc una persona amb drets, començo a saber cuidar-me i prendre les meves pròpies decisions“, explica una jove de 26 anys.

Aquestes i  històries semblants són freqüents a Nicaragua i en molts d’altres països. Per això, des de fa 25 anys un grup de dones en Matagalpa (Nicaragua) van començar a treballar pels drets de les dones. El Col·lectiu de Dones de Matagalpa (CMM) i Farmamundi col·laboren des de 1998 en diversos projectes relacionats amb l’atenció primària en salut, la salut sexual i reproductiva i enfortiment del lideratge comunitari.


Entre 2005 i 2011 el CMM va realitzar una anàlisi de la situació de salut entre les 7.116 dones ateses en els seus centres.  “El 60% tenen un nivell d’escolarització nul o baix (analfabetes funcionals), el 22% estan soles amb les seves filles i fills, i  el 80% no reben remuneració pel seu treball o només de forma esporàdica” explica Ana Ara, representant del Col·lectiu que continua “el 70% ha tingut la seva primera relació sexual abans dels 18 anys, pel 16% la primera relació va ser una violació i set de cada deu dones han estat embarassades i han sigut mares abans dels 20 anys“.


El CMM afirma que la meitat de les joves han estat embarassades entre els 14 i 18 anys. Una de cada dues dones reconeix haver patit violència en algun moment de la seva vida i una de cada quatre és víctima de violència, la majoria a mans de la seva parella.
A Nicaragua, hi ha en aquests moments un retrocés en els drets de salut i dels drets sexuals i reproductius, “un dels exemples és la derogació de l’avortament terapèutic, sobretot per a les dones més pobres. Aquestes són més vulnerables a la pressió i manipulació religiosa i política, fent-los creure que tot és pecat i que seran condemnades. També són les dones més pobres les que són acusades d’haver tingut un avortament, quan van a cercar atenció per una hemorràgia vaginal, o  són ??les nenes pobres qui són obligades a tenir un fill fruit d’una violació “explica Ara des de Matagalpa.


El Col·lectiu afirma que és molt difícil avançar quan a escala global hi ha una gran confusió sobre el rol dels estats, la participació social, el paper de les esglésies en les polítiques públiques, els acords internacionals, les declaracions i compromisos dels governs.  Fins i tot en la pròpia utilització del llenguatge, els drets sexuals toquen l’essència de la construcció social patriarcal i  les estructures del poder.  Admetre’ls en tota la seva amplitud seria considerar les dones ciutadanes amb drets, llibertat i autonomia.
En aquest context, el Colectivo de Mujeres de Matagalpa,  amb altres organitzacions comunitàries de dones i el moviment feminista treballen per transformar aquesta realitat. “Fem servir metodologies participatives, fomentem l’organització, la participació i la incidència, formem en lideratge comunitari a dones com llevadores, promotores de salut amb farmacioles comunitaris, dispensadores de vendes socials de medicaments i de productes bàsics, responsables de fons de retorn, veterinàries, bibliotecàries, alfabetitzadores, animadores culturals… Donem suport a la creació de cooperatives artesanals, juntes directives, emprenedores de projectes d’agroecologia i de promoció de drets de les dones“.
Pel que fa a la millora de salut, el Colectivo capacita professionals sanitaris, a nivell nacional i internacional, oferint models i eines d’atenció primària en salut, salut mental i legal on les dones siguin les protagonistes i decideixin sobre les seves vides,  fent estudis i finalment, desenvolupant metodologies educatives, informatives i de sensibilització que siguin creatives i innovadores, com el teatre, la ràdio, materials impresos i audiovisuals.
No obstant això, des del Colectivo de Mujeres asseguren que el camí és lent “perquè treballar sobre els drets de les dones i sobre els drets sexuals i reproductius fa que haguem de superar moltes barreres ideològiques, polítiques, culturals, religioses, ja que encara falta considerar les dones com a ciutadanes amb dret social, judicial i políticament “. Encara en els països que es consideren “moderns” i “democràtics”, els sectors més reaccionaris i tradicionals reprimeixen i intenten bloquejar els avenços en relació als drets de les dones, el dret a viure lliures de violència i de no ser considerades objecte de consum .
Ana Ara conclou amb optimisme fent seves unes paraules de la Xarxa de Salut de les Dones Llatinoamericanes, de les que la seva organització forma part: “El dret de les dones a gaudir de salut integral al llarg de tota la nostra vida, és un dret humà universal consagrat pel sistema internacional de drets humans.  La salut integral, d’altra banda, no és un fet merament biològic, sinó que respon a factors psicosocials, i depèn del lloc que les dones ocupen en la societat (determinants socials de la salut), de la seva capacitat d’accedir als recursos materials i simbòlics per viure una vida digna, amb igualtat d’oportunitats, exempta de violències. Una vida en la qual la sexualitat i la reproducció s’exerceixin des de l’autonomia i la llibertat“.


Dos vídeos de dones implicades en accès a medicaments:


Colectivo de Mujeres de Matagalpa

Dones i accès a medicaments a Tanzania

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!