el bloc d'Eduard Soler Cuyas

Solidaritat i Farmàcia

11 d'abril de 2012
General
0 comentaris

Publicat a la Revista Agró de DEPANA

converses amb ELS NOSTRES SOCIS  EDUARD SOLER

 http://www.depana.org/public/Not%C3%ADcies/Agró_Negre/Núm_XX_-_Primavera_2012/

 

Desmitifico aquella ‘Àfrica que t’enganxa per sempre’

www.eduardsoler.org/ blocs.me

D’una extensa família de farmacèutics que ja entra a la cinquena generació, l’Edu dedica una part molt important de la seva vida professional al volun- tariat en entitats de cooperació inter- nacional, assumint càrrecs directius. Actualment és responsable de Projectes de Cooperació de FARMAMUNDI.




Si a algú li demanes quina observació naturalística, per emotiva o impactant, re- corda en especial, les respostes solen ser

de l’estil de “un tigre a un Parc Nacional indi”, “els jocs de les balenes a la Patagònia”, “una nit estelada al desert”, etc, etc… 

Però de l’Eduard Soler Cuyàs, profesor de Bioètica Farmacèutica a la UB i de Biomedici- na i Indústria Farmacèutica a la UPF, en vaig rebre una que em va sorprendre, que em va generar un punt de sana enveja: “el cant i els xiscles dels merlots urbans”.



Actuar i pensar globalment


L’Edu Soler és President de la Federació Catalana d’ONGD, a la Coordinadora Es- pañola de ONG, la Coordinadora Europea d’ONGD, etc…com a expert en Farmacoe- pidemiologia ha viatjat i viatja sovint per multitud de països, i molt en especial als afri- cans en situacions de conflictes. Actualment és responsable de Projectes de Cooperació de Farmacéuticus Mundi. Sembla talment com si hagués estat capaç de canviar el “pensa globalment i actua localment”, per “actua i pensa globalment alhora” amb la seva ca- pacitat de treball i esperit crític i positiu. Ha produït per TV2 el documental “El medica- ment, un dret segrestat” que ha generat po- lèmica i un notable ressò mediàtic. És tertulià a Com Ràdio, al “totsxtots-Solidària”, i mem- bre de Junta de Justícia i Pau.


Objectius comuns


Durant la nostra conversa hem pogut consta- tar una coincidència entre els objectius comuns de les entitats de cooperació i les de defen- sa ambiental: tots intentem treballar per una Justícia global (sense més adjectius)…sigui ambiental, alimentària, sanitària, educativa, distributiva i d’alguna manera contra la malversió de recursos contra la pobresa.


Em parla apassionadament, i en això es mos- tra radical, de la poca capacitat del movi- ment ecologista per transmetre un missatge de canvi de model social, amb el perill de quedar-nos amb la reducció proteccionista, amb compartiments estancs. I esmenta com a exemple la defensa aferrissada d’un espai natural utilitzant l’icona de la “alosa becuda”, però amb la greu contrapartida d’haver de suportar desprès un innecessari i insostenible aeroport. Penso que té raó.
“I ara ens haurem d’avergonyir si ens cau al damunt l’EuroVegas. Si la societat civil no ac- tuem, si no utilitzem el potencial que ens po- den donar les aliances entre diferents sectors, aviat ens passen el corró pel damunt i ens deixen xafats”, afegeix. 


Al Congo del ColTan


Darrerament l’Edu ha estat a la regió de Kivu, al nord de la RD del Congo, on la gent viu el dia a dia amb el conflicte armat del ColTan que la cobdícia de les multinacionals dels mòbils no té cap interès en solucionar. “Sento haver-ho de dir, però jo desmitifico aquella ‘Àfrica que t’enganxa per sempre’, la d’algunes agències de viatges d’aventura, la de les visions parcials que idealitzen sola- ment allò que alguns han volgut veure, i no em refereixo pas als paisatges, és clar. Això sona molt bonic, però solament ho podem dir els que, si volem, tenim bitllet de tornada a casa, entre els quals hi ha molts missioners que jo conec i que admiro, però no pas la gran majoria d’africans”.


Neurociència i trascendència


.L’Eduard té molt avançats també els estudis de Teologia, que estudia on line i sembla in- evitable parlar de fe i raó, o de fe i ciència, que ve a ser el mateix. “Cada cop sembla  allunyada la ratlla que cal travessar voluntàriament per passar de la ciència-raó a la fe, però sempre hi haurà una ratlla. La cosmovisió, la germanor còsmica ens ajuda molt, però hi ha alguna cosa més. La neu- rociència fa encara més admirable aquesta obra magnífica de l’evolució natural que és el cervell humà, però tampoc no ens explica la transcendència”


I evidentment em parla també de les grans multinacionals farmacèutiques, de com han fet possible, solament mirant pels seus inte- ressos, que la nostra sigui “una societat me- dicalitzada fins a l’absurd, mentre que tanta gent al món no té accés als medicaments ele- mentals”. Aquesta és una de les lluites que du a terme des de Farmamundi i que també ha tractat personalment amb la Teresa Forca- des, la monja activista que vàrem entrevistar a L’Agró Negre.


Ha passat ja més d’una hora ben llarga i les voluntàries i voluntaris del “Grup d’Activitats” de DPN encara segueixen reunits, treballant l’Agenda del proper trimestre, “actuant lo- calment”. L’Edu mira el rellotge i comença a desplegar la seva bicicleta urbana amb la qual arriba a tot arreu.

Moltes gràcies, Edu! 


Joan Cuyàs Robison


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!