el bloc d'Eduard Soler Cuyas

Solidaritat i Farmàcia

25 d'abril de 2012
General
1 comentari

De la vacuna de Pedro Alonso a les mosquiteres de Bill Gates

Article del company de Farmamundi Xosé Maria Torres que també te un bloc amic.

El dia internacional de lluita contra el paludisme o malària, que se
celebra cada any el 25 d’abril a proposta de la OMS des de 2007,
és sempre una oportunitat per examinar l’estat de la lluita
contra les malalties de més mortalitat al món després
de la sida i la tuberculosi. Segons dades de la OMS,
cada any moren al voltant d’un milió de persones, afectades
pel paràsit sanguini Plasmodium que transmeten mosquits
del gènere Anopheles en zones tropicals. D’aquestes morts -que
altres fonts xifren entre 0,7 a 2,5 milions – el 75% són nens africans
menors de 5 anys.

 



Altres dades que indiquen la magnitud del problema és que uns 3.000 milions de persones viuen en àrees on la malària està present i que uns 300-500 milions contreuen la malaltia cada any, sent una malaltia endèmica en més de cent països, als quals colpeja en la seva activitat i capacitat econòmica. L’economista Jeffrey Sachs ha estimat que la malària comporta cada any una pèrdua d’entre 1% i 1,5% del PIB dels països afectats, una forta llosa que han de suportar economies ja dèbils de per sí.
Per què és tan complex vèncer la malària? Hi ha diverses raons; una d’elles és que la malària està provocada per un paràsit humà, el Plasmodium, i els paràsits són agents infecciosos molt més complexes que els virus o els bacteris. De fet, no hi ha cap altra vacuna contra un paràsit humà.
La notícia més esperada segueix sent l’arribada de la vacuna contra la malària que desenvolupa l’espanyol Pedro Alonso a Moçambic (on va arribar el 1995), amb una evolució positiva en l’últim any, i que actualment ja es troba en fase d’estudi III. Recentment ha demostrat una eficàcia d’entre el 45% i el 50% després d’un estudi amb 6000 nens de fins a 17 mesos vacunats en 11 centres mèdics de set països africans diferents.
La vacuna és el resultat d’un treball iniciat fa ja 25 o 30 anys, i que compta des de l’any 2000 amb l’importantíssim suport de la Fundació Bill i Melinda Gates. Cal recordar que la vacuna RTS,S és realment propietat de la multinacional britànica Glaxo, ja que el seu desenvolupament es va iniciar a la seu central de GlaxoSmithKline (GSK) Biologicals, a Bèlgica, a finals dels anys vuitanta. Glaxo és per tant la que està desenvolupant el fàrmac en les seves diferents facetes clínica, farmacèutica i administrativa. Per això, aporta els fons pel desenvolupament de la vacuna, si bé també contribueixen institucions públiques o entitats filantròpiques privades com pot ser la pròpia Fundació Gates.
Fa un parell de mesos el propi Pedro Alonso, director de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), assenyalava que l’objectiu actualment està marcat pel 2015; en els 2-3 anys que falten s’espera poder confirmar la durada de la protecció perquè la OMS pugui avaluar els resultats i prendre una decisió sobre la seva aplicació.
El propi Pedro Alonso assenyalava que confia en que el preu de la nova vacuna RTS,S  se situï entre els 5 i 6 euros com a màxim. Ha recordat que la farmacèutica GlaxoSmithKline (GSK) està compromesa a subministrar la vacuna a preu de cost, ja que aquesta es desenvolupa a partir d’una matèria primera barata i un procés de producció que no és car, encara que ha subratllat que la xifra no és “oficial” i, en qualsevol cas, ell no és la persona adequada per posar un preu.
Mentrestant, no s’ha d’oblidar que existeix una mesura molt eficaç, la protecció dels nens africans menors de 5 anys mitjançant mosquiteres impregnades, que segueix sense tenir l’extensió que hauria de tenir. La cobertura mitja se situa actualment al voltant del 70% als països més afectats per la malària, inferior a l’objectiu marcat del 80%, malgrat tractar-se d’una mesura barata (preu aproximat de 7,5 euros el familiar) que protegiria a aquests nens dels atacs nocturns dels mosquits.
El Fons Mundial contra la Sida, Tuberculosi i Malària és el principal financer internacional d’aquestes activitats, que ha vist frenat el seu finançament els últims anys davant diversos dubtes sobre el correcte destí dels fons. De fet Espanya ha congelat els últims temps la seva aportació, que havia arribat a 100 milions de dòlars el 2007, una xifra molt elevada. Seria desitjable que Espanya reprengués les seves aportacions, ara que els dubtes sobre la gestió econòmica del Fons Global semblen haver-se dissipat.
D’altra banda, no deixa de resultar útil escoltar les paraules de Bill Gates, que en la seva visita del passat febrer a Espanya per intentar convèncer a Rajoy de que Espanya mantingui els seus nivells d’ajuda al desenvolupament (petició fracassada a la vista de la brutal retallada aplicada per Espanya en els pressupostos de 2012), va declarar que els esforços d’Espanya haurien d’anar dirigits als països més pobres – com els africans – i no a països de renda mitjana com el Perú, un dels que reben més fons de la cooperació espanyola. Va posar l’exemple de les mosquiteres contra la malària, barates, com una de les mesures a promoure.
És cert que poden agradar més o menys les declaracions de Bill Gates, una figura a la qual acompanya sempre la polèmica al món solidari; cal recordar que el seu autor, ara convertit en apòstol de la filantropia, ha representat durant anys el capitalisme més genuí i ha reunit el seu ingent patrimoni amb el monopoli mundial de facto dels seus programes de computador. Però això no hauria d’impedir valorar l’encert de la seva proposta.
Donem suport amb fermesa a la vacuna contra la malària de Pedro Alonso, que va camí de convertir-se en un dels científics espanyols que deixarà més petjada a la història, però mentre no arriba, donem suport a l’ús de mosquiteres impregnades amb insecticida, que tenen una eficàcia limitada durant 2-3 anys i que han de ser substituïdes  regularment. Milions de nens africans ho agrairan.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!