ESMORZAR DE LA TERRA

per REGINA LAGUNA

No era la primera vegada que Vicent Partal baixava a les comarques centrals, per a compartir aventures i coneixement. De fet, el restaurant Tastam, a Ondara (La Marina Alta) es va omplir d’amics, vells coneguts i admiradors del periodista de Bétera, que va marxar a Barcelona farà uns 30 anys. En aquesta ocasió, el motiu va ser compartir amb l’Associació Cultura Ocell i l’espai de debat Esmorzars de la Terra el seu darrer llibre, “Fronteres”, que té cóm a subtítol “Aquelles línies que algú ha dibuixat sobre un mapa”.

Recorde a Vicent Partal dels anys 80, sempre a l’avantguarda, tant en política lluitant per la independència quan quasi no hi havia independentistes, còm a la qüestió digital quan quasi no hi havia internet. Al seu pis a València vaig veure per primer volta una computadora personal, menuda, grisenca, lletja, amb pantalla negra i lletres verdes. Era un Mac. Així m’el va presentar. I recorde la màgia amb la que em transmetia les infinites possibilitat que obria aquell aparell damunt la taula, les portes que obria i els milers de camins oberts al món que suposaria.

I així va ser. Anys desprès Vicent Partal va engegar la gran aventura de ser el primer editor digital de la península ibèrica amb un diari de notícies a internet, Vilaweb. A Ondara també ens va meravellar amb una altra aventura, la de tombar fronteres. Al seu llibre, “Fronteres”, ens convida a creuar les fronteres que ha creuat al llarg dels anys. Però no són les fronteres que hi marquen els mapes, les oficials, les imposades, les conquistades.

Les fronteres de Vicent Partal ens travessen el cor i ens transmeten emocions compartides. Són les fronteres prohibides i maleïdes dels pobles sense Estat, de les nacions sense dret a ser. Per això ens passeja per Belfast, a la frontera de les paraules, i a Berlín, la frontera total. També ens du a Dannevrike, on la frontera és una porta, y a Hiroshima, la frontera entre la vida i la mort.

Són els capítols del llibre, que davallen per les fronteres que Partal ha aixafat al llarg d’una vida de corresponsal de guerres i revolucions. És la frontera de la llum a Hong Kong quan s’alliberava de “l’imperi britànic” i és la frontera dels déus a Jerusalem. També s’hi troba la frontera del carrer a Nicòsia, el carrer Ledra amb un mur que el parteix per la meitat. O creuem la frontera de gel a Podkoren i la frontera de música a Recife.

Però les fronteres més inversemvables s’aixequen a Sarajevo, amb la frontera dels llibres, a Taipei, la frontera del passat que fou i no és, o a Moscou, on la frontera és una bandera. I no pararia fins a nomenar les 37 fronteres que recull Vicent Partal al seu llibre i que convida a visitar i, còm ell diu al final, a “apreciar les fronteres. Perquè “una frontera és un temps sobre un espai. No hi ha cap frontera eterna. Les fronteres inventen realitats”.

Ondara, País Valencià, Països Catalans, 5 d’agost de 2022.

Esmorzar de la Terra

espaidedebat.esmorzardelaterra@gmail.com

A twitter @EsmorzarD

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!