Quedarem esborrats en no-res
De civilitzacions antigues en conservem encara un munt de testimonis escrits. De vegades mitjançant còpies de còpies de còpies, també en molts casos en documents que han perdurat durant milers d’anys i que encara es poden llegir, si és que hi ha experts capaços de fer-ho. També n’hi ha que no els sabem desxifrar, i potser algun dia serà possible d’entendre el que diuen en llengües que van morir fa molt de temps.
Amb la tradició oral hi ha coses que poden arribar molt lluny, si hi ha una població estable que manté una continuïtat cultural. S’ha comprovat que hi ha mites d’algunes cultures que es corresponen amb fets que realment van passar fa més de deu mil anys. Però en un món ple de migracions i de sacsejades polítiques cada vegada més ràpides i més globals, aquesta estructura de saber col·lectiu és més fràgil que mai.
Fer una còpia d’un escrit, temps era temps, volia dir escriure’l completament de cap i de nou. Amb l’impremta, el canvi ja va ser radical. Avui dia és tan senzill com fer un copiar i enganxar, i tant hi fa de quina mena d’informació es tracta, text, audiovisual o el que sigui. Però aquesta ubiqüitat és justament contrària a la perdurabilitat. Primer la documentació analògica va passar a ser digital. Alguns suports físics de fa poques dècades ja són complicats de llegir avui dia, si pensem en uns mil·lennis no cal ni dir-ho. Per acabar-ho de rematar hem passat al núvol i ara la informació ja no se sap ben bé ni on és.
Quan aquesta civilització nostra se’n vagi en orris, que passarà, si no és que ja hi som de ple, tot es perdrà ben de pressa. No passaran pas uns quants milers d’anys. El coneixement ja no es podrà recuperar d’enlloc i s’esvairà en el no res en un tres i no res. I les nostres restes, també. Quan dels nostres gratacels i grans edificis moderns no en quedarà ni el record, alguns monuments que es van construir molt abans que algú pronunciés el primer mot en grec o llatí encara seguiran dempeus.
Sovint ens pensem que som el súmmum i realment som ben poca cosa. Sense posar l’ull en lapses de temps geològics ni res semblant, ja no valem res. Serem la civilització tecnològicament més avançada que hi ha hagut a la terra, però a l’hora de fer o deixar quelcom de perdurable – tret, potser, de la brossa – som uns nyicris.