El silenci del gafarró

Sempre hi ha coses a mitges. La vida, al cap i a la fi, és moviment. Totes les coses, per tant, sempre tenen mil cares. En algunes es fan passes endavant, en d’altres se’n fan endarrere. Sovint, endavant i endarrere té tants matisos que es fa difícil distingir una cosa de l’altra. Ara, mirant el món que m’envolta – el món humà, vull dir – i sense entendre’m ni entendre-ho gaire, no puc evitar la sensació de viure el temps de les coses a mig desfer. Assumint que caic a la mentida de la generalització, de negligir les mil i una subtileses.