ESCOLA MUSICAL

Coses de la Banda de l'Olleria

24 de novembre de 2006
Sense categoria
1 comentari

Enguany també (o com no s’han de perdre les bones costums)

Continuant amb la festivitat, com és costum, el dia 22, dimecres, vam fer un passa-carrer, un bon soparet al bar Amancio, que per cert, Consuelo (la senyo ama) va acabar plorant, però de l’emoció ja que era el seu aniversari, i tots junts li vam cantar allò d’aniversari feliç a capel.la. I després, allò que mai saps si enguany t’enviscaràs o no. Sí, sí, la serenata sorpresa, o com jo li dic, la serenata impertinent. Si voleu saber qui ens va patir heu de punxar ací (per si no ho vegeu a la primera, és un que ix al fons amb pijama de disseny). He de dir que, l’amic en qüestió, ha batut el record d’obrir la porta ràpidament i fer-nos passar de seguida dins casa, tan sols portàvem deu compassos del "Solamente una vez". Què no volia que ens escoltara el veïnat? A! també li va faltar l’aire per posar-se un wisquet, eh? El moment que es veu, recull l’instant en el que encetem un altre tipus de serenata: La Serenata Digital. L’insensat que va tindre l’ocasió de desconnectar el mòbil i no ho va fer, és el nostre infiltrat a les Illes: Pepelupelat. Vàrem fer més conats d’aquest tipus de serenata, però no vam tindre sort (es veu que a Europa, la cobertura se’n va a dormir promptet). Després de la primera experiència digital, he arribat a la conclusió que no hi ha futur: primer perquè l’homenajat te les opcions de no contestar, apagar l’aparell o deixar-te tirat a mitjan "Clavelitos" i segon i més greu, que no poden convidar-te a beure (ai! quan li falta encara a l’era digital…). Després d’açò, el grup de bandarres _jo em vaig retirar, que l’edat no perdona (és l’edat o la falta de costum?)_ sé que continuaren amb les serenates "analògiques" però no conec el resultat. Ja vos ho contaré.

Per cert, demà concert i soparot.

  1. Com vos enveje, ja que he faltat a la cita de la serenata perculera, però vaig escoltar el missatge que em deixareu al mòbil.

    Espere que l’any que bé, puga reprende l’assistència a la serenata, que tans rècords tinc de anar a fotre gent a les tantes de la nit de un dia qualsevol, el dia de SANTA CECÍLIA.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!